Resum

És un fet que les persones que tenen algun tipus de discapacitat, històricament han patit algun tipus de marginació i exclusió social. Enfront d’aquesta tendència, un gran nombre d’autors defensen una societat per a tots, és a dir, una societat en què tots formem part d’ella, ja que la inclusió comporta l’acceptació de la diversitat (Forest & Pearpoint, 2010; O’Brien, Forest, Pearpoint, Snow, & Hasbury, 1989). L’activitat física és, sens dubte, una de les eines que permeten garantir la inclusió social de les persones amb discapacitat. Des del Club Fidias de Còrdova s’intenta donar suport al foment, la promoció i la competició de l’esport per a discapacitats, i col·laborar-hi, i en especial a través de les activitats aquàtiques. Aquestes, a més de tenir un fi esportiu, es converteixen en un instrument de millora de la qualitat de vida, així com en un instrument d’inclusió social. L’objectiu fonamental d’aquest estudi ha consistit a valorar l’esport com a estratègia d’inclusió social i, més concretament, en el camp de la natació adaptada per a persones amb discapacitat física. De la seva pràctica s’han derivat alts nivells de satisfacció per part dels practicants i efectes positius en la incorporació d’aquests a la vida social. El treball ha suposat una anàlisi exhaustiva de dimensions tals com oci i temps lliure, autonomia i satisfacció, suport dels entorns familiar i social pròxim, entrenadora i nivell de satisfacció, per mitjà d’un estudi de tipus no experimental, descriptiu i correlacional.