Resum

Tenint com a referència el model atribucional de la motivació i l’emoció de Weiner (1979,1986), es pretén d’avaluar les atribucions causals en situacions d’èxit i de fracàs esportiu. La mostra és de 338 atletes, amb edats compreses entre 16 i 38 anys (M = 23,73; DS = 5,86), participants en competicions federades de l’esport portuguès, en les modalitats olímpiques de Futbol (nre. = 192), Atletisme (nre. = 100) i Esgrima (nre. = 46). En l’avaluació de les atribucions causals es va utilitzar la Causal Dimension Scale II (CDSII: McAuley, Duncan i Russell, 1992) en una versió traduïda i adaptada per a la població portuguesa per Fonseca (1993b). Les dades van evidenciar que els atletes, en general, consideren que els seus èxits són deguts a causes internes, menys inestables i susceptibles de control personal, mentre es desvinculen d’una manera pronunciada dels seus mals resultats esportius en atribuir les causes a factors menys interns, més inestables i susceptibles de control per part d’altres persones.