Resum

L’eficàcia de les polítiques del benestar, particularment de l’esport, fomentades pel govern italià des de principis dels anys 90, està íntimament lligada als canvis que s’han produït en la relació entre l’administració local, l’Estat i el tercer sector. Aquests canvis es relacionen, a més, amb tendències i processos de caràcter internacional, desenvolupats en el curs de l’últim decenni del segle passat, tendents a fomentar la participació dels ciutadans, l’atenció a la sostenibilitat i els drets dels menors. En aquest moment, el tercer sector i, dins d’aquest, les organitzacions esportives que es dediquen a la promoció de l’esport social, assumeix el paper d’interlocutor de les polítiques públiques del benestar gràcies al fort creixement dels últims anys. Finalment, l’any 2000 algunes lleis permeten el desenvolupament dels processos de decisió a nivell local i el finançament dels projectes proposats per les organitzacions esportives de promoció social. L’article centra l’atenció en les accions produïdes en el marc d’aquestes decisions polítiques, descrivint el cas d’un projecte nacional, desenvolupat a diverses ciutats per mitjà de diferents accions i mètodes, que té com a protagonistes a adolescents i joves, dirigit per l’UISP (Unió Italiana d’Esport per a Tothom), l’organització més important esportiva italiana en l’àmbit de la promoció de l’esport.