Resum

L’objectiu de l’estudi va ser conèixer els diferents perfils motivacionals subjacents en una mostra de 819 estudiants adolescents d’educació física i la seva relació amb la pràctica i el temps de pràctica fisicoesportiva. S’han utilitzat els qüestionaris d’orientació a l’aprenentatge i el rendiment a les classes d’educació física (LAPOPECQ), l’Escala de Motivació Esportiva (SMS) i l’Escala de la Importància i Utilitat concedida per l’alumne a l’educació física (IEF). L’anàlisi clúster va mostrar tres perfils motivacionals: el “perfil autodeterminat”, compost per participants que percebien un clima que prioritzava la importància de l’esforç, la millora personal i el desenvolupament de les habilitats (clima tasca) i amb una alta motivació intrínseca; el “perfil no autodeterminat” compost per subjectes que presentaven una alta desmotivació i que percebien un clima que donava prioritat a la demostració de la capacitat personal i al rendiment (clima ego) i finalment, el “perfil desmotivat” format per persones que han obtingut valors baixos en gairebé totes les variables (motivació intrínseca i extrínseca, clima motivacional i importància i utilitat concedida a l’educació física), excepte en la desmotivació. Els practicants i els que més temps dediquen a la pràctica s’associen amb el perfil autodeterminat. Conèixer aquests perfils ens permetrà d’establir formes d’actuació més adequades, per tal de tractar de reduir al màxim l’abandonament de la pràctica esportiva, tot ajustant-nos al grau de motivació del subjecte.