Resum

De les tres categories ja clàssiques en les quals s’han dividit els esports: individuals, de combat i col.lectius; han estat precisament aquests darrers, per diverses raons, els que han gaudit d’un major interès popular, avivat pels mitjans de comunicació social, els quals s’han constituït en ressò per a la seva divulgació i coneixement, generant un interès comercial que flueix de forma incesant i creixent sobre aquestes activitats socials, on l’esportista, passiu espectador, ha esdevingut una figura imprescindible i institucionalitzada. Entre els esports col-lectius tradicionals, el bàsquet és l’esport que pel seu dinamisme, renovació permanent, rigor tècnic, control estadístic —objectivitat— i espectacularitat, s’ha imposat de manera rotunda entre els esports de pista al nostre país. L’objecte d’aquest dossier és cercar algunes de les raons que han afavorit el boom d’aquest esport. Mitjançant el títol la revelació d’un futur, intentem transmetre la nostra idea que aquest esport, per la relació dels elements que constitueixen la seva lògica interna i la millora tècnicespectacular, ha obert un futur ple d’esperança. El bàsquet, intrínsecament, no és un joc esportiu superior, però la seva peculiaritat rau en el fet que hi nia un determinat esperit que el fa ser una activitat perfectament acoblada a la idiosincràcia de la societat actual. El bàsquet presenta una estructura reglamentària completa, subjecte a revisions periòdiques quatriennals; amb una gamma àmplia de moviments basats en les activitats naturals de l’home: córrer, saltar i llançar, que han de ser executats amb mestratge, precisió i de forma molt ràpida; una complexitat tàctica de les seves accions col·lectives; un alt nivell competitiu i unes especials característiques biomètriques dels jugadors que el fan ser un espectacle brillant.