La psicologia davant l’atleta lesionat

Joan Palmi

Idioma de l’original

Citació

Palmi, J. (1988). La psicología frente al atleta lesionado. Apunts. Educación Física y Deportes, 11-12, 65-68.

495Visites

Resum

La psicologia de l’esport és la ciència que estudia els canvis en les interaccions de l’esportista -tècnic, àrbitre…, etc- amb el seu medi ambient físic, biològic i social (Riera, 1985). L’objectiu general d’aquesta ciència aplicada del coneixement humà és el d’augmentar les habilitats psicològiques de l’esportista per a que aquest es senti millor i per tant el seu rediment esportiu, entre d’altres possibilitats d’acció en la seva vida, sigui el més òptim possible. josep Roca en la introducció en el seu llibre “Temps de Reacció i esport” (1983) escriu: “La interacció diari dels individus amb els diferents i variats objectes que constitueixen el seu entorn comporta un conjunt d’execucions en les que és fonamental o bé respondre ràpid o bé respondre en el moment oportú”.

Amb aquesta idea d’eficàcia d’acció, de saber triar l’estratègia psicològica adequada s’està desenvolupant tot un seguit d’estudis en psicologia en diferents àrees: Programes de millora perceptiva, estratègies davant la manca de confiança, tècniques pel control de l’ansietat precompetitiva (Palmi 1987, Pérez 1987, Robers 1987). Darrerament la psicologia de l’esport ha ampliat els seus àmbits d’anàlisi i així trobem nombrosos treballs sobre la psicologia de l’esport infantil (Cruz 1986), sobre els aspectes psicològics del jugador de “banqueta” i de l’esportista lesionat (Braniwell et al; 1975; Pargman, 1987).

ISSN: 2014-0983

Publicat: 1 de gener de 1988