Resum

Els estudis estadístics ens demostren que l’espectativa de vida en els països desenvolupats ha augmentat considerablement degut als progressos de la investigació mèdica. Tanmateix, diferents experts opinen que, si a més, es produïssin canvis en els hàbits de vida quotidians i es millorés el tipus d’alimentació, respectant certes limitacions dietètiques, la màxima expectativa de vida podria situar-se molt més enllà dels límits actuals. Aixó vol dir que, en aquestes societats, cada cop pot ser més gran el període de vida en el qual la persona veu com les seves capacitats físiques i psíquiques en comptes de seguir una progressió ascendent, sofreixen un lent i imparable deteriorament. Però aquest increment de l’esperança de vida, no pot anar lligat estrictament només a un desig de major longevitat. La persona que ha sobrepassat ja sis dècades de la seva vida no espera, no vol, passar-ne unes altres dues, o tres, assegut en una cadira de rodes. És a dir, l’esperança de la persona gran no està dipositada en viure més, sinó en “viure més de la millor manera possible”. No es vol un augment quantitatiu de vida, sinó un augment quantitatiu i qualitatiu. La societat actual ha de respondre a les necessitats i esperances dels membres que ja han acabat el seu cicle d’activitat productiva, però que poden aportar molts altres valors a la resta de la societat. La pràctica de l’activitat física és un dels hàbits quotidians que pot contribuir a aquesta millora qualitativa, és cert que no està demostrat científicament que l’exercici físic perllongui la vida, però sí que es reconeix que té la virtud de poder endarrerir certs deterioraments funcionals que acompanyen el procés d’envelliment, com la pèrdua de massa muscular, de la flexibilitat, de l’eficàcia cardíaca i pulmonar, etc. Inclusiu pot ajudar a normalitzar la pressió sanguínea, el nivell de sucre i colesterol a la sang… Ara per ara, però, a Espanya, la pràctica esportiva no és un hàbit incorporat al “modus vivendi” de la societat anciana espanyola. El 1980, en els estudis realitzats per García Ferrando, només un 5% de la població espanyola més gran de 61 anys, practicava algun esport.