Motivacions per a la pràctica físico-esportiva entre els alumnes del campus universitari d’Àlaba

Cal començar dient que és necessari, per no dir imprescindible, realitzar una reflexió permanent sobre l’acte cultural en tots els seus àmbits i dimensions, entre els quals s’hi troba inclosa l’activitat física i esportiva, tant des de la seva perspectiva del rendiment com des de l’oci i l’esbarjo. La realitat que vivim en el tema de les activitats universitàries en la nostra ciutat queda de mancra palesa en entredit si fem referència a les propostes d’activitats físico-esportives per a aquest col.lectiu. Hem de plantejar l’educació en el temps de lleure com un dret dins el dret a l’educació, més encara si tenim en compte que la societat actual manté, la gran majoria, activitats sedentàries i té l’activitat física relegada a un segon pla molt descurat. S’ha constatat el fet que en el centres urbans es detecta un desarrelament, un desinterès per la convivència de les multicultures i es producix el que podem anomenar dispersió d’interessos. Des del punt de vista de l’animació sociocultural i des de la perspectiva de l’activitat físico-esportiva, s’ha d’intentar la recerca de fórmules d’integració en la comunitat, creant cultures urbanes distintes, participatives i humanes. Aquest fet es posa de manifest si ens referim al col.lectiu que representen els universitaris en general, i de manera més particular si parlem dels pertanyents al Campus Universitari alabès, objecte d’aquest treball.