Tàctica i estratègia en l’hoquei sobre patins

La majoria dels autors defineixen el concepte de “tàctica”, dins el camp esportiu, com aquell conjunt de principis, idees o esquemes, executats amb l’objecte de combatre el contrari, anul·lant el seu sistema d’atac o bé invalidant el seu dispositiu defensiu. Partint de l’anterior premissa, cal incidir en un tema, amb independència de la importància de la seva concepció semàntica, la precisió conceptual del qual ens ajudarà a analitzar, estudiar o programar la dinàmica evolutiva del fet tàctic. És inqüestionable, i així ho recullen la majoria d’estudis realitzats sobre la matèria, que les accions motrius que són fonament o instrument d’un joc esportiu es denominen TÈCNICA, entenent-la com aquells models sistemàtics que, en funció de la major eficàcia demostrada enfront de determinades situacíons, varien a través del temps per aconseguir una més gran aproximació al seu model ideal. El factor tècnic, considerat de manera individualitzada, assoleix la seva major capacitat d’èxit en aquells esports on les condicions de relació amb l’ambient no varien substancialment, o no existeix interrelació amb l’adversario amb els companys (per exemple, natació, atletisme, etc.). Per contra, als anomenats esports “d’equip” i en concret l’hoquei sobre patins, la pròpia especialitat del qual suposa un més alt nivell d’adaptació tècnica (patins, estic…), existeix relativa estabilitat en el medi on es juga i una modificació constant en l’acció de relació amb companys i adversaris, la qual cosa obliga a condicionar el tipus d’execució merament mecànic a una constant adaptació a les circumstàncies de l’entom, i per això la voluntat de moviment tècnic vindrà influenciada per la concurrència de factors com el reglament, l’objectiu perseguit (depenent de la situació del jugador, els companys i les accions de l’adversari), cl moviment (biomecànica) i l’experiència obtinguda en accions semblants. És per això que, com en altres modalitats esportives “de conjunt”, es fa necessari distingir entre TÀCTICA INDIVIDUAL i TÀCTICA COLLECTIVA.