Resum

S’entén per supervivència “aquella situació en la qual una o diverses persones han de subsistir amb els recursos que els proporciona la Naturalesa, mantenint les condicions físiques i psíquiques que els permetin continuar vivint” (Vázquez, 1980). L’home de la societat altament tecnificada, acostumat al fet que se li faciliti tot només prement un botó o obrint un frigorífic, amb un nivell alt d’estrès, troba insuficient la relaxació entre les parets d’una sala amb una televisió o d’un gimnàs i desitja sortir dels murs de la ciutat a la recerca d’experiències a la naturalesa per descobrir-la, trobar-se a si mateix i gaudir de vivències noves.
En la supervivència com a forma més primitiva de vida, pot trobar el que busca, passar del formigó a la molsa, de l’edifici a la cabana, de la massa al grup petit, de l’ordinador a la fletxa, del frigorífic al fumat, de la pista a la trepa, i sobretot, descobrir aspectes de personalitat i de relacions dins del grup que afloren especialment en aquestes situacions.