Models conceptuals en el comportament de l’equilibri humà. Praxi motriu

L’ésser humà necessita quotidianament per desplaçar-se pels propis mitjans, i sense ajuts externs, trobar el seu cos en una situació en l’espai que coneixem com bipedestació. Aquesta situació, l’anomenem comportament motriu de I ‘equilibri i pot ser scnse desplaçament o en translació (lineal i rotació). Perquè es produeixi aquest comportament motriu són necessàries diferents formcs de conductes; entre d’altres, considerem la conducta biomecànica, la conducta biològica i la conducta psicológica. Definim la conducta biomecànica del comportament motriu de l’equilibri, no com un equilibri en el sentit físic del terme, sinó com aquclla estabilitat que té el subjecte quan manté una postura determinada i aproximadament estable. El seu centre de gravetat està sobre la base de sustentació, la línia de gravetat generalment passa lleugerament per darrere o per davant de la cavitat cotiloide, així com per uns elements esquelètics teòricament determinats, que no són constants sinó predominants i són les accions musculars i lligamentoses les que executen que la línia dc gravetat es desplaci contínuament, realitzant una sèrie d’oscil·lacions al voltant d’una posició mitjana del subjecte. Aquesta posició representa la solució personal al seu problema d’estabilitat tenint sempre presents les lleis gravitacionals. Definim la conducta biològica del comportament motriu de requilibri com tots aquells comportaments reactius i les interaccions que es produeixen en els mateixos en un primer nivell d’anàlisi, cosa que coneixem per una resposta determinada que denominem sensacions multimodals, que permeten el comportament sensorioreactiu de l’equilibri humà. Així mateix, definim la conducta psicològica de l’equilibri motriu com el comportament perceptiu motriu que apareix davant d’una estimulació i aquesta resposta motriu es manifesta i caracteritza per l’anticipació, l’orientació i l’adaptació en I’espai davant d’una estimulació variable (configuració). Cada una d’elles és un model present en el comportament de l’equilibri i alhora representen formes diferents d’interpretar l’equilibri en l’ésser humà. És objecte d’aquest treball teòric descriptiu explicar cada una d’aquestes conductes d’equilibri des d’aquestes tres perspectives. La primera part, planteja situacions referencials que són bàsiques, ja que qualsevol dels mètodes de valoració que s’utilitzen, tant en la conducta biològica, biomecànica com en la psicològica, solucionaran parcialment a l’educador o entrenador de la motricitat els mecanismes necessaris per a la seva aplicació i posada en pràctica. D’altra banda, descriu una estructura teòrica o model sobre una realitat que és força complexa i que difícilment es pot simplificar si no és en aspectes puntuals. Tanmateix, la segona part analitza un model d’aplicació mitjançant la combinació de paràmetres que, per metodologia de l’estudi i també per simplificació, van eliminant-se uns i escollint-se uns altres comportaments motrius d’equilibri, que classifiquem, segons el criteri de priorització d’equilibris humans, (criteri basat majoritàriament i fonamentalment en la utilització i generalització). Definim el model d’aplicació de l’equilibri com el comportament motriu en bipedestació tònic i cinètic més generalitzable i utilitzat, que combina els paràmetres (òrgans dels sentits i moviment) prioritzant en la visió, propiocepció, funció vestibular i donant com a resultat unes respostes motrius que denominem fonamentals per dimensionar les diferents possibilitats de l’equilibri. A continuació descriurem cada un d’aquests models: biomecànic, biològic, psicològic i d’aplicació.