Praxi versus teoria
Resum
Començar amb aquesta frase “la pràctica sense teoria és una pura barbàrie” és la millor manera d’alienar-nos en una forma de pensament. Els mal anomenats pràctics, que realitzen l’activitat física i esportiva segons un pensament restrictiu en el qual la teoria no gaudeix de predicaments, fan reflexionar sobre aquest tipus d’enfrontament. En una disciplina com la nostra —meitat bones intencions, meitat calaix de sastre— hem de realitzar un intent seriós per intel.lectualitzar l’esport i l’activitat física, racionalitzar-ho i, en definitiva, crear unes bases científiques. Tot això en un marc més genèric d’interdisciplinarietat. Sense oblidar que la pràctica és la resposta que a curt o a llarg termini hem d’executar. Aquesta pràctica, per excel.lència, sempre ha estat i continua sent la intervenció educativa, amb intencions tan dignificants com humanitzar, integrar i solidaritzar entre d’altres. En l’actualitat, les pràctiques tenen aplicacions més àmplies, però independentment d’aquesta proliferació, no hi ha dubte que les nostres formes de fer no han de caure en el tòpic de l’enfrontament “praxi versus teoria”.
ISSN: 2014-0983
Publicat: 1 d'octubre de 1992
Editat per: © Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC)
© Copyright Generalitat de Catalunya (INEFC). Aquest article està disponible a la url https://www.revista-apunts.com/. Aquest treball està publicat sota una llicència Internacional de Creative Commons Reconeixement 4.0. Les imatges o qualsevol altre material de tercers d’aquest article estan incloses a la llicència Creative Commons de l’article, tret que s’indiqui el contrari a la línia de crèdit; si el material no s’inclou sota la llicència Creative Commons, els usuaris hauran d’obtenir el permís del titular de la llicència per reproduir el material. Per veure una còpia d’aquesta llicència, visiteu https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca