La crisi de la modernitat i l’adveniment de la postmodernitat: l’esport i les pràctiques físiques alternatives en el temps d’oci actiu

A partir de la dècada dels seixanta es produeixen una sèrie de canvis culturals tecno-económics i ideològics que afecten de manera desigual les societats econòmicament avançades. Aquest nou període es coneix com a postmodemitat; per tal com succeeix la modernitat, per alguns analistes el canvi ideològic i de mentalitat que s’està produint és tan notable que es parla d’un concepte de mutació històrica o temps –eix–, és a dir, s’està passant de la societat industrial de la modernitat a la societat postindustrial de la postmodernitat, o sigui, que s’ha passat d’una societat industrial a una societat de serveis. L’esport que neix, es desenvolupa i triomfa a la modernitat és una autèntica projecció dels valors i conceptes més genuïns d’aquest període; és una metàfora de la modernitat. Amb el canvi de paradigmes, de conceptes i de mentalitat que suposa la modernitat, apareixen un conjunt de pràctiques corporals al fil dels nous valors i demandes socials que disputen en la praxi del temps d’oci actiu el paper predominant que fins aleshores havia tingut l’esport. En aquest treball es tracta d’analitzar aquest període de canvi cultural, tecno-econòmic des de les diverses lògiques existents, estudiant el paper de l’esport en el moment actual i les possibles adaptacions a aquesta època, així com la delimitació de les pràctiques corporals postmodernes que han anat sorgint. Entre aquestes activitats, les activitats físiques d’aventura a la natura s’han consolidat en poc més de vint anys com un dels grups més sòlids i de més futur en l’àmbit de la nova cultura corporal. Es proposen dues classificacions de les pràctiques corporals existents en el temps d’oci actiu a la societat postindustrial, una per àmbits d’actuació i l’altra per models corporals, i se’n justifica l’elecció analitzant els diversos paràmetres que les componen.