Tots aposten pels jocs olímpics, qui dóna més?
Javier Olivera Betrán
Citació
Olivera Betrán, J. (1996). Todos apuestan por los juegos olímpicos, ¿quién da más?. Apunts. Educación Física y Deportes, 43, 3-6.
Resum
El premi més lucratiu per a una ciutat, en el món de l’esport és ser escollida amfitriona dels Jocs Olímpics: el terreny està abonat per l’habitual debilitat humana. En el moment de l’elecció el 1986 per als Jocs de 1992, les quantitats gastades per aconseguir la nominació eren grotesques i en el moment en què amfitriona dels Jocs del Centenari de 1996 anava a ser nominada en la sessió de Toquio de 1990 encara va ser pitjor. Quan Atlanta va ser escollida per al 1996 en lloc d’Atenes, que per motius històrics es considerava la ciutat favorita, l’opinió mundial va ser molt crítica amb el COI. La imatge del COI va empitjorar més el 1991 amb les revelacions del “USA TODAY”, que va denunciar els diversos procediments financers il·legals comesos per part del president del Comitè Olímpic dels Estats Units i membre del Consell Executiu del CIO que havia estat especialment recomanat pel president del CIO. Després de la dimissió d’aquest membre del Consell del CIO es travessa una seriosa crisi moral. La carta del COI va ser clara. No podria ser més clara. La norma 20, subsecció I, paràgraf 5, afirma “Els membres del COI no poden acceptar cap mandat procedent de governs, organitzacions o altres entitats legals o persones físiques que poden vincular o interferir en la llibertat de la seva acció o vot”. És intolerable el comportament que havia donat peu a l’opinió dels que al·leguen que l’elecció d’ Atlanta podia haver estat manipulada. Les despeses durant la candidatura per als Jocs del Centenari havien estat tan excessives que s’anaven a suggerir des del mateix Consell noves i rigoroses regulacions per evitar les pràctiques corruptes. Les dues últimes ocasions —les votacions per als Jocs d’estiu de 1996 i els Jocs d’hivern de 1998— han estat perjudicials per al COI. En els Jocs d’estiu ha quedat molt clar durant més d’un any que Atenes, en molts aspectes, no era la ciutat candidata més pràctica. El nom d’Atenes podia haver prosperat com a candidat únic o bé ser indiscutible per raons de tradició històrica. El fet de permetre que Atenes entrés en competició oberta, amb la possibilitat de ser derrotada, ha representat un cop dur per a la reputació del COI.
ISSN: 2014-0983
Publicat: 1 de gener de 1996
Editat per: © Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC)
© Copyright Generalitat de Catalunya (INEFC). Aquest article està disponible a la url https://www.revista-apunts.com/. Aquest treball està publicat sota una llicència Internacional de Creative Commons Reconeixement 4.0. Les imatges o qualsevol altre material de tercers d’aquest article estan incloses a la llicència Creative Commons de l’article, tret que s’indiqui el contrari a la línia de crèdit; si el material no s’inclou sota la llicència Creative Commons, els usuaris hauran d’obtenir el permís del titular de la llicència per reproduir el material. Per veure una còpia d’aquesta llicència, visiteu https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca