Resum

Una cançó sona als tocadiscs de mig món: “sittin’ on” (I). La veu que se sent va morir l’any passat. Otis Reding va perdre la vida en un accident d’aviació sense saber que l’última cançó que gravava es convertiria en un supervendes el 1968, i en un clàssic que s’allargaria fins acariciar les oïdes del 2000.1968, Mèxic, Olimpíades i la Mari paz Corominas, la primera dona espanyola que va aconseguir arribar a una final olímpica a natació. Les fades o les bruixes van voler que el 68 fos un any ple d’esdeveniments socials convulsius. El 68 té en els llibres d’història un apartat especial; el Maig francès, la invasió de Txecoslovàquia per les tropes del Pacte de Varsòvia, l’assassinat d’en Martin Luther King. L’any 68, la sang també va tacar els portals de l’Olimp i Mèxic-68 serà recordada no només per unes marques prodigioses en atletisme (2), sinó també per la matança de la Plaça de les Tres Cultures (3). Una massacre que es va produir just deu dies abans i en el mateix lloc on se celebrava el major esdeveniment esportiu del que portava vençut el segle. Una brutal repressió, com diuen en llenguatge periodístic, que ha quedat impune i enfosquida de responsables durant les tres dècades posteriors.