Estudi praxiològic de les pràctiques esportives, expressives, lúdico-recreatives i aprehensives

En l’intent de construir una nova praxiologia que ens permeti comprendre el funcionament de les diverses accions amb significació pràxica, hem elaborat aquest article, l’objectiu del qual se centra en l’aplicació als diferents grups de pràctiques, dels Universals Ludomotors que segons P. Parlebas (1987) són: “models operatius portadors de la lògica interna de tot joc esportiu i que representen les estructures de base del seu funcionament”. Aquesta tasca resultarà arriscada, ja que els universals ludomotors van ser concebuts per a l’anàlisi dels jocs esportius col.lectius i en general per a pràctiques competitives de tipus sócio-motriu; malgrat això, pensem que en l’intent ens sorgiran noves propostes, noves vies d’estudi per a diverses pràctiques que ens donaran la possibilitat, si més no, de qüestionar el nom “universal”, concepte que es podria fer extensible a qualsevol situació. A més esperem despertar noves vies de recerca en el coneixement de l’estructura intema de les accions intencionades i conscients amb significació pràxica, més concretament, les esportives, aprehensives, lúdico-recreatives i expressives.