Resum

 L’objectiu de l’estudi va ser comparar l’amplitud de l’electromiografia (EMG) i la forma en què van ser coactivats els músculs abdominals durant l’execució de l’exercici d’encorbament del tronc i dos jocs motors tradicionals: el carretó i l’hula-hop. Per fer-ho, es va enregistrar l’EMG dels músculs recte, oblic extern i oblic intern de l’abdomen, durant l’execució de cada una de les tasques. A l’estudi hi van participar nou voluntaris sans, sense antecedents de cirurgia abdominal, lesions raquídies o síndrome de dolor lumbar. L’amplitud de l’EMG va ser amitjanada i normalitzada respecte a la contracció voluntària màxima. Es va realitzar un ANOVA de dos factors (múscul/tasca) i un post hoc Tukey per examinar les diferències en l’activitat elèctrica de cada múscul entre les tasques i en cada tasca entre els músculs. Els jocs analitzats van produir nivells d’activitat elèctrica superiors als generats per l’encorbament del tronc, i en conseqüència, han de ser considerats com un complement o una alternativa als exercicis d’enfortiment abdominal. El carretó va generar un important nivell de coactivació abdominal, encara que va activar principalment l’oblic extern de l’abdomen. A l’hula-hop, les diferències entre els músculs no van ser estadísticament significatives.