Resum 

Els jocs, els exercicis físics i els esports migren d’un territori i d’una cultura a una altra, de la mà de viatgers, igual que els aliments, l’art o els idiomes. Aquest treball etnogràfic, a través de l’estudi de característiques de lògica interna (tècniques corporals), com de lògica externa (usos socials), pretén comprendre l’adaptació i integració de les activitats motrius orientals, denominades wushu (kung-fu), en la societat guipuscoana. La primera part del treball analitza l’oferta d’oci fisicoesportiva d’aquesta ciutat des de la macroestructura de l’oferta fins a la capa relativa a les activitats d’origen oriental, amb la intenció de comprendre el lloc i la identitat que adquireix el kung-fu en aquesta província. S’utilitza el temps ofert de l’activitat motriu com a variable dependent de l’estudi i l’anàlisi praxiològica com a criteri d’organització i classificació de les activitats. La importació i l’assentament d’aquesta tècnica han portat amb si la variació i separació dels dos grans grups d’activitats motrius orientals, denominats taolu (katas) i sanshou (combats), així com la ruptura d’equilibri que mantenen entre si a orient. La segona part, amb la finalitat de revelar el sentit que l’actor dona a les activitats de l’est, mostra els treballs de camp de les pràctiques de taitxí (taolu) i shuai jiao (sanshou). Les tècniques orientals són reinterpretades pels practicants transformant-les i assimilant-les al pensament occidental aplicant els principis de la dualitat cartesiana. D’aquesta manera, la unitat oriental entre el yin i el yang present en la vida asiàtica, i en conseqüència també en la motricitat, es trenca en la globalització viatgera i s’adapta a la realitat filosòfica occidental d’ànima i cos separat. En conclusió, el lloc, la identitat i significat del kung-fu a Guipúscoa és un exemple del procés de globalització cultural de les activitats asiàtiques a occident.