Resum

En els últims anys l’entrenament integrat a futbol ha cobrat un gran protagonisme, pel seu alt grau d’especificitat amb relació a altres tasques més convencionals. Per aquest motiu, l’objecte d’aquest estudi és analitzar la càrrega fisiològica de la tasca tres contra tres amb normes especials, en tres espais diferents (15 x 15, 20 x 20 i 30 x 30 metres), per mitjà de la freqüència cardíaca, la percepció subjectiva de l’esforç i el grau de recuperació de l’esforç. La investigació s’ha dut a terme amb jugadors de l’equip CD Universidad de León de la categoria de 1a divisió provincial d’afeccionats que entrenen tres vegades per setmana. Els resultats obtinguts de la tasca analitzada en els diversos espais reduïts mostren que si tenim en compte la freqüència cardíaca com a indicador de la càrrega fisiològica, l’espai 30 x 30 metres és el que té més càrrega de treball (86,42 ± 2,79 %; 86,75 ± 3,55 % i 93,15 ± 3,91 % del llindar anaeròbic respectivament en els espais 15 x 15, 20 x 20 i 30 x 30 metres). No obstant això, amb relació a l’escala de Borg l’espai com una càrrega de treball superior és el corresponent a 20 x 20 metres, amb un valor mitjà de 17,83 ± 0,75 enfront de 16,8 3 ±  0,75 i 17,17 ± 0,75 dels altres dos espais (15 x 15 i 30 x 30 metres respectivament). Les nostres dades mostren que en jocs reduïts, si tenim en compte la freqüència cardíaca com a indicador de càrrega fisiològica, aquesta càrrega és significativament més elevada en un espai de 30 x 30 que en espais més reduïts (15 x 15 o 20 x 20). A més, els resultats indiquen que la percepció subjectiva de l’esforç no es relaciona amb la freqüència cardíaca en les tasques estudiades per nosaltres.