Resum

Introducció. El tennis és en l’actualitat un dels esports que gaudeix de més popularitat. No obstant això, la seva pràctica comporta en ocasions l’aparició de lesions, sent la síndrome subacromial una de les més habituals. Objectiu. A través del present estudi es pretenia verificar l’eficàcia de l’exercici físic en el tractament de la síndrome subacromial en tennistes adolescents. Mètode. 32 tennistes adolescents de nivell amateur van ser seleccionats per participar en aquesta recerca, en la qual es va aplicar un programa d’exercici físic progressiu que pretenia revertir algunes de les alteracions comunament associades a la síndrome subacromial. Resultats. 29 dels 32 participants van respondre amb èxit al tractament en un període inferior a 35 dies. Discussió. El disseny d’intervenció emprat, basat en la realització d’exercici físic, va permetre incidir en aspectes claus d’aquesta lesió, com són: la necessitat d’incrementar l’espai subacromial, afavorir l’estabilitat glenohumeral i evitar la interrupció de la pràctica d’activitat física. Conclusió. El disseny d’intervenció emprat es va mostrar eficaç en el tractament de la síndrome subacromial.