Taula 1
Dades extretes dels estudis admissibles relatius a la classificació basada en dades fàctiques en els esports en cadira de rodes.
| Estudi | Finalitat | Esport adaptat/Mostra | Avaluació de la prova | Eines de quantificació | Variables quantificades | Principals resultats de la classificació |
| (Borren et al., 2014) | Analizar a jugadores de rugby en silla de ruedas mientras realizan diferentes técnicas de pase y comparar a deportistas de diferentes clases. | Rugbi en cadira de rodes / 15 esportistes | Passada de pit. Passada d’impacte. Passada per sobre del braç. Passada lateral. | Anàlisi cinemàtica. | Força, potència i velocitat de llançament amb cada una de les tècniques de passada. | El grup sense funció del tríceps tenia un llançament mitjà de 3.5 m i el grup amb funció del tríceps tenia un llançament mitjà de 8 m. D’aquesta manera, els esportistes amb classes més altes van obtenir millors resultats que els esportistes de categories baixes. A més, es va observar que la classificació actual tenia una bona correlació amb les conclusions de l’estudi. |
| (Hyde et al., 2016) | Investigar la influència de la barra de subjecció, la configuració del seient i la força de la part superior del cos i del tronc durant els llançaments en sedestació en esportistes amb lesió medul·lar (LME). | Rugbi en cadira de rodes, bàsquet en cadira de rodes i atletisme paralímpic / 10 esportistes | Proves de força i llançament en sedestació. | Anàlisi cinemàtica. Força d’agafada. Dinamòmetre. | Es van recollir dades cinemàtiques en 3D (150 Hz) per a ambdues afeccions utilitzant configuracions de seient estandarditzades i autoseleccionades. Es va mesurar la força d’agafada dominant i no dominant amb ajuda d’un dinamòmetre, mentre que la força de la part superior del cos i del tronc es va mesurar utilitzant contraccions isomètriques contra una cèl·lula de càrrega. | Els esportistes van rendir millor quan van utilitzar una barra de subjecció. La configuració del seient no va influir en el rendiment. Els indicadors de força d’agafada van mostrar una correlació significativa amb la velocitat del llançament. Aquests resultats contribueixen a la recerca de la classificació basada en dades fàctiques. |
| (Altmann et al., 2016) | Avaluar la repercussió de la discapacitat en el tronc utilitzant la classificació de discapacitats en el tronc (TIC, per les sigles en anglès) en el rendiment. | Rugbi en cadira de rodes / 55 esportistes: – 21 amb puntuació 0 a la TIC. – 13 amb una puntuació de 0.5 a la TIC. – 11 amb una puntuació d’1.0 a la TIC. – 10 amb una puntuació d’1.5 a la TIC. | Prova d’esprint de 10 m. Prova de gir. Prova d’inclinació. Prova d’acceleració inicial màxima. Prova de cop. | Sensors infrarojos; Un sensor (AMR Sports). | Prova d’esprint de 10 m: temps per fer la prova [s]. Prova de gir: temps per recórrer la distància de 10 m [s]. Prova d’inclinació: alçada d’inclinació [mm]. Prova d’acceleració màxima inicial [m/s2]. Prova de cop: distància [m] necessària per assolir una diferència de 81 cm entre esportistes per puntuació de la TIC; i impuls d’esprint [kg*m/s]. | L’estudi va demostrar que la discapacitat en el tronc influeix en l’acceleració als dos primers metres, per la qual cosa podem deduir que els esportistes amb discapacitat lleu en el tronc són més competents en el rugbi en cadira de rodes que els esportistes amb discapacitat greu en el tronc. |
| (Santos et al., 2017) | Van avaluar la influència de la classificació de rugbi en cadira de rodes (RCR) i el nivell competitiu en la funció del tronc utilitzant límits d’estabilitat en sedestació (LoS). | Rugbi en cadira de rodes / 28 esportistes dividits en tres grups segons la competició nacional o internacional en funció de les categories de l’IWRF: un grup de punt baix, compost per jugadors de 0.5-1.5 punts, N = 8; un grup de punt mitjà, amb jugadors de 2.0-2.5 punts, N = 14; i un grup de punt alt, amb jugadors de 3.0-3.5 punts, N = 6. | Els participants s’havien d’asseure en un bloc de fusta, inclinar-se i estirar el cos el màxim possible en vuit direccions predefinides. La recerca va disposar les vuit direccions en forma de diamant, separant-les per intervals de 45 graus. | Plataforma de força. | Els límits d’estabilitat (LoS) en sedestació es van calcular com l’àrea de l’el·lipse ajustada a l’oscil·lació del punt de pressió (CoP, per les sigles en anglès) màxima assolida en cadascuna de les vuit direccions. | Els jugadors de punt alt tenien un límit d’estabilitat (LoS) en sedestació més alt que els jugadors de punt baix. El LoS pot ser una forma vàlida d’avaluar la discapacitat en el tronc, la qual contribueix a una classificació basada en dades fàctiques. |
| (Connick et al., 2017) | Validar les proves de força isomètrica i analitzar si els indicadors de força es poden utilitzar per classificar els esportistes. | Carreres en cadira de rodes / 32 esportistes | Proves de força isomètrica màxima: extensió del braç (dret i esquerre), extensió combinada del braç + flexió del tronc, flexió aïllada del tronc. Pronació de l’avantbraç combinada amb força d’agafada (dreta i esquerra). Rendiment en les carreres en cadira de rodes | Cèl·lula de càrrega de tipus S. Unitat Musclelab. Càmera de vídeo. Dartfish Prosuite. Dinamòmetre T. Dispositius làser. | Proves de força isomètrica: força màxima. Rendiment en carrera: velocitat màxima (0–15 m) (m/s), velocitat màxima (absoluta) (m/s). | Les sis proves de força es van correlacionar amb el rendiment (r = 0.54-0.88). Mitjançant l’anàlisi de conglomerats, es van identificar 4 classes i, en el cas de 6 esportistes, l’assignació diferia de la seva classe actual; les classes T53 i T54 no presentaven diferències significatives en cap dels resultats de rendiment. Això demostra que potser calgui revisar el sistema de classes adoptat per a aquest esport. Aquests resultats contribueixen a la classificació basada en dades fàctiques de carreres en cadira de rodes |
| (Squair et al., 2017) | Establir un protocol de prova autònoma ideal per predir la capacitat cardiovascular durant la competició de rugbi en cadira de rodes. | Rugbi en cadira de rodes / 26 esportistes. | Nivell neurològic i integritat de la lesió. Integritat autònoma de la lesió. Hemodinàmica en repòs. Prova de provocació ortostàtica. Prova de compressió en fred. Rendiment de l’exercici en competició. | Normes internacionals per a la classificació neurològica de la lesió medul·lar (ISNCSCI, per les sigles en anglès); Electrocardiografia amb una derivació mitjançant elèctrodes de respostes simpaticocutànias (RSC) (SSR, per les sigles en anglès); esfigmomanòmetre automatitzat. | Puntuacions motrius de les extremitats superiors i inferiors (en una escala de 0 a 5). Respostes simpaticocutànies (en una escala de 0 a 2). Mesurar les SSR de la neuroestimulació mitjana. Hemodinàmica en repòs (FC, TAS). Intolerància ortostàtica. Prova de compressió en fred = canvis en la TA i la FC amb el canvi de temperatura. FC màxima durant la competició | Els canvis en la TAS durant la prova de provocació ortostàtica i la TCP de peus i mans es van correlacionar significativament amb la resposta cardiovascular en la competició. Els resultats demostren la importància d’incorporar avaluacions de la capacitat cardiovascular a la classificació perquè les competicions siguin més equitatives. |
| (Altmann et al., 2017) | Avaluar la relació entre el deteriorament de la força del tronc i el rendiment en el rugbi en cadira de rodes a través del concepte de “classes naturals”. | Rugbi en cadira de rodes i bàsquet en cadira de rodes / 27 esportistes. | Prova de força muscular isomètrica màxima del tronc (tres direccions: cap endavant, cap a l’esquerra i cap a la dreta). Limitació de l’activitat: prova d’inclinació (aixecar la roda no fixa de terra utilitzant les cames), i prova d’acceleració del tronc (fer l’acceleració màxima, mantenint la velocitat entre 3 i 5 m, i després desaccelerar) | Cèl·lula de càrrega; Cheetah LMT. | Prova de força muscular isomètrica màxima del tronc: força isomètrica mitjana (N). Prova d’inclinació: L’alçada de la inclinació (diferència entre H1 i H0 [mm]). Prova d’acceleració: desplaçament de la cadira de rodes (m) i temps (s). | L’alçada d’inclinació presentava correlacions significatives amb la força esquerra, la força dreta, la força frontal i l’acceleració. L’anàlisi de conglomerats va demostrar que hi ha almenys un punt de tall en el rendiment, la qual cosa reafirma el concepte de “classes naturals”. La força del tronc exerceix un paper fonamental en la classificació d’aquest esport. |
| (Van der Slikke et al., 2018) | Avaluar si els mesuraments amb sensors inercials podrien oferir un punt de vista alternatiu per a la classificació. | Bàsquet en cadira de rodes / 76 esportistes | Primer grup: partit. Segon grup: prova de camp estandarditzada. | Sensors inercials. | Sis resultats clau del rendiment en cadira de rodes: Velocitat mitjana (m/s). Velocitat mitjana òptima (m/s). Acceleració mitjana (m/s²). Velocitat mitjana de rotació (m/s²). Velocitat mitjana de rotació òptima (°/s). Acceleració mitjana de rotació (°/s) | Els esportistes de classe baixa van mostrar resultats de rendiment inferiors respecte als de classe mitjana; tanmateix, no hi va haver diferències entre els esportistes de classe mitjana i els de classe alta. El mètode de “Two Step” va revelar dos conglomerats, un de classe baixa i un altre de classe mitjana/alta. Els factors de predicció més importants del model van ser els resultats del moviment cap endavant. Aquests resultats demostren la possibilitat de revisar les classes en l’àmbit del bàsquet. |
| (Mason et al., 2020) | Validar i provar la fiabilitat d’una bateria de proves de força isomètrica uniarticular per a la classificació basada en dades fàctiques en el rugbi en cadira de rodes (RCR). | Rugbi en cadira de rodes / 20 esportistes (RCR) i 30 participants sense discapacitat (SD) | Els participants, en sedestació, van fer una bateria de proves de força isomètrica: flexió i extensió de l’espatlla i flexió i extensió del colze. | Cèl·lula de càrrega de tipus S; MuscleLab. | Força isomètrica màxima (N) | La bateria de proves va revelar un augment de la resistència a la flexió entorn de l’espatlla i el colze. A més, la bateria de proves va aconseguir una bona fiabilitat. Així doncs, els resultats suggereixen que la bateria de proves es pot utilitzar per inferir amb seguretat el deteriorament de la força en jugadors de RCR, la qual cosa reafirma un sistema de classificació basat en dades fàctiques. |
| (Van der Slikke et al., 2020) | Aplicar el Monitor de Rendiment de Mobilitat en Cadira de Rodes (WMP, per les sigles en anglès) als esportistes per identificar els factors i resultats que influeixen en la classificació i el rendiment. | Bàsquet en cadira de rodes (BCR), tennis en cadira de rodes (TCR) i rugbi en cadira de rodes (RCR) / 29 jugadors de BCR; 32 jugadors de RCR; 15 jugadors de TCR | Es van avaluar els esportistes durant partits de competició en cada esport adaptat. | Sensors inercials. | Velocitat mitjana (m/s) Velocitat mitjana òptima (m/s) Acceleració mitjana en els 2 primers m des de la posició estàtica (m/s²) Velocitat mitjana de rotació durant un revolt (m/s) Velocitat mitjana de rotació òptima durant un gir sense desplaçament (m/s) Acceleració rotacional mitjana (m/s²). | El BCR va obtenir millors resultats en el VMP, seguit del TCR i, finalment, del RCR. En tots els esports, es va avançar a velocitat inversa durant una quantitat de temps considerable, aproximadament el 10 %. Gràcies als resultats obtinguts amb aquest treball, va ser possible determinar que la intensitat és un factor important per als programes d’entrenament de BCR, igual com la maniobrabilitat per al TCR i el nivell de discapacitat per al RCR. |
| Llegenda: aquesta taula presenta la informació principal dels articles que es van seleccionar per a aquesta revisió. | ||||||
