Taula 1
Descripció dels participants per grup, indicadors i resultats generals d’articles inclosos en la revisió.
| Participants | Indicadors | Programa GE | Descripció del programa | Resultats | |
| Kümpel et al., 2016 G: 2A | Dones amb FM de São Paulo (Brasil) GE: n = 20; 54 ± 5.1 anys. | EVA Algometria (Somedic Sales AB) FIQ PSQI | F: 2 s/s T: 1 hora D: 15 sessions I: NE E: Pilates terra | Pilates amb exercicis a terra. Les participants van rebre orientació, estimulació tàctil de la musculatura treballada i ordres verbals de manera individualitzada. | Millora en els dominis: intensitat del dolor, cansament, absentisme laboral, qualitat del son, depressió, ansietat i rigidesa (p < .02). Millora en la puntuació del PSQI (p = .04). Disminució en la puntuació del FIQ (p < .01). Reducció del dolor en l’EVA (p = .01). |
| Andrade et al., 2017b G: 1B | Pacients amb FM de Florianópolis, (Brasil). (96.2 % eren dones). GE: n = 31; 54.42 ± 7.16 anys GC (Grup Control): n = 21; 53.10 ± 8 anys. | FIQ PSQI | F: 3 s/s T: 1 hora D: 8 setm. I: càrrega individualitzada E: Força | 10 min escalfament, 40 min part principal i 10 min estirada. Exercicis: extensió de genoll, flexió de genoll, premsa de banc, fly, adductors, rem baix, politja alta, extensió de colze, elevació lateral, flexió de braços, elevació de panxell de peu i abdominals 3 sèries de 12 r / 1 min entre sèries. | GE: diferències en la qualitat subjectiva del son, trastorns del son, disfunció diürna i puntuació total del son (p < .05). Associació entre la intensitat del dolor i la qualitat del son (p < .01). Amb l’augment de la intensitat del dolor, la qualitat del son va empitjorar. |
| Collado-Mateo et al., 2017 G: 1B | Dones amb FM d’Espanya. GE: n = 42; 52.52 ± 9.73 anys. GC: n = 41; 52.47 ± 8.75 anys. | FIQ EQ-EQ-5D-5L-5L EVA | F: 2 s/s T: 1 hora D: 8 setm. I: NE E: VirtualEx-FM (exergame) | Escalfament: moviments articulars de les extremitats; passos de ball; control postural i coordinació lúdica, caminada amb rastre virtual d’empremtes. | GE: millora en les dimensions de mobilitat, dolor i incomoditat i ansietat i depressió en l’EQ-EQ-5D-5L-5L (p < .05). Millora en les dimensions de dolor, rigidesa, ansietat i sentir-se bé del FIQ (p < .01). |
| Assumpção et al., 2018 G: 1B | Dones amb FM de São Paulo (Brasil). GE1: n = 14; 47.9 ± 5.3 anys. GE2: n = 16; 45.7 ± 7.7 anys. GC: n = 14; 46.9 ± 6.5 anys. | EVA FIQ SF-36 Algometria (Fischer) | F: 2 s/s T: 40 min D: 12 setm. GE1 I: Malestar moderat E: Estiraments GE2 I: (1-2 setm.) sense pes; (3-12 setm.) +0.5 kg per setm. davant de RPE de 13. E: Força muscular. | GE1: estiraments actius sense assistència. Al principi, 3 r de 30 segons; a partir de la cinquena setmana, 4 r; i, després de la novena, 5 r. GE2: manuelles (tren superior) i canyelleres (tren inferior). Sèries de 8 r. | GE1: millores en el llindar de dolor (p < .01), la puntuació total de FIQ (p = .04) i la qualitat de vida (p < .05). GE2: millores en el llindar de dolor (p = .01), nre. de punts sensibles (p = .03), símptomes d’FM (p = .01), i qualitat de vida (p < .05). |
| Da Cunha-Ribeiro et al., 2018 G: 2A | Dones amb FM de São Paulo (Brasil). GE: n = 32; 47.8 ± 13.7 anys. | 1RM: press de cama i press banc. RPE (CR-10) EVA SF-MPQ POMS FS | F: 1 s/s T: NE D: 8 setm. (4 familiarització) I: 1) STD: 60 % 1RM. 2) SS: autoseleccionada. 3) SS-VM: intensitat autoseleccionada. 4) SS-RPE: càrrega autoseleccionada fins a arribar la puntuació 7 RPE. E: Força | Sessions experimentals de manera creuada aleatoritzada: 1) STD: prescripció estandarditzada. 6 sèries de 10 r 2) SS: nre. fix de sèries i r. 6 sèries de 10 r. 3) SS-VM: amb càrrega de volum (r x sèries x intensitat) adaptada per a STD. 4) SS-RPE: nombre lliure de r fins a assolir la puntuació 7 (molt difícil) en RPE. | La càrrega va ser menor en SS, SS-VM, SS-RPE que en STD, considerant que l’esforç percebut i la càrrega del volum van ser comparables entre sessions. Augment de puntuacions en EVA a l’inici (p < .01), i disminució després de 48 h, 72 h i 96 h (p < .01), i es van mantenir elevats en comparació amb els valors anteriors. Increment de valors en SF-MPQ després de totes les sessions d’exercici (p = .025), amb descens gradual a través del temps; els nivells basals es van assolir a les 24 h. No hi va haver diferències entre sessions. |
| Wong et al., 2018 1A | Dones amb FM de Busan (Corea). GE: n = 17; 51 ± 2 anys. GC: n = 14; 51 ± 2 anys. | Modulació autònoma de cor utilitzant la variabilitat de la freqüència cardíaca (SA-SA-2000E Medicore) EVA SART 1RM | F: 3 s/s T: 55 min D: 12 setm. I: 40-50 % FCR E: Taitxí | 10 min escalfament, 40 min part principal i 5 min refredament. 10 formes de l’estil clàssic Yang. | Disminució en l’equilibri simpàtic (LnLF/LnHF), to simpàtic (LnLF, nLF), dolor i fatiga (p < .05). Augment en el to parasimpàtic (LnHF, nHF), en força i flexibilitat en comparació amb l’absència de canvis en el grup control (p < .05). Sense canvis en la FC i la qualitat del son. |
| Marín-Mejía et al., 2019 G: 2A | Dones amb FM de Colòmbia. GE: n = 18; 48.4 ± 10.1 anys. GC: n = 19; 46.6 ± 6.7 anys. | IDG ESS | F: 2 s/s T: 1 hora D: 12 setm. I: 45-75 % FC màx; 0-6 RPE. E: Dansa terapèutica | Estímuls cardiovasculars, coordinació i flexibilitat amb diferents tipus de ball recreatiu. Els estímuls de força es van aplicar mitjançant la combinació d’exercicis d’enfortiment muscular. Ajustament de la velocitat musical i els patrons motrius cada 4 setmanes. | Disminució en el nre. de punts dolorosos (p < .01) i els símptomes associats a l’FM (p < .01). Silva et al., 2019 |
| Silva et al., 2019 G: 1A | Dones amb FM de Santa Cruz (Brasil) GE: n = 30; 49.40 ± 8.30 anys GC: n = 30; 44.93 ± 10.30 anys. | EVA 1RM FIQ SF-36 6MWT TUG | F: 2 s/s T: 40 min D: 12 setm., I: NE E: Sofrologia | Les pacients estirades sobre estores van ser guiades per un fisioterapeuta mitjançant una sèrie de frases: “tanca els ulls”, “analitza la teva respiració i els teus batecs cardíacs per alentir-los”, etc. Una vegada en estat de relaxació, es va sol·licitar que pensessin en els punts negatius de la seva malaltia i miressin de veure els aspectes positius. Al final, se’ls va guiar per tornar de la fase de relaxació mitjançant una sèrie d’ordres. | GC: reducció del dolor durant les avaluacions (p < .05) i increment de la força als músculs avaluats (p < .05). GE: reducció en el dolor (p < .05). Diferències amb millors índexs 6MWT i SF-36 únicament per al GC (p < .05) |
| Villafaina et al., 2019 G: 1B | Dones amb FM d’Espanya. GE: n = 22; 54.27 ± 9.29 anys. GC: n = 15; 53.44 ± 9.47 anys. | CST 10-SST 6MWT FIQ-r IPAQ | F: 2 s/s T: 1 hora D: 24 setm. I: NE E: VirtualEx-FM (exergame) | 1) Escalfament: moviments articulars de les extremitats; 2) Component aeròbic: passos de ball; 3) Control postural i coordinació lúdica; 4) Caminada amb rastre d’empremtes virtuals amb diferents tipus de passos. | Exergame: millora en el rendiment en CST (p = .003) i el 6MWT (p = .003), sense trobar diferències en el 10-SST. El fitnes es va mantenir en l’avaluació de seguiment (sis mesos; p = .013); no obstant això, la força del tren inferior i l’agilitat no van mostrar efecte residual (p > .05). |
| Izquierdo-Alventosa et al., 2020 G: 1A | Dones amb FM d’Espanya. GE: n = 16; 53.06 ± 8.4 anys. GC: n = 16; 55.13 ± 7.35 anys. | PCS HADS BDI-II PSS-10 CPAQ-FM Algometria (WAGNER Force Dial TM FDK20) FIQr-PF 6MWT 5STST | F: 2 s/s T: 1 hora D: 8 setm. I: Les sessions 1-4 es van executar a 1-2 RPE; les sessions 5-16 es van establir en 3-4 RPE de l’escala R-10 E: Força. | Escalfament: caminar a ritme lent i mobilitzar les principals estructures articulars. Entrenament: sessions 1-4: caminar a una velocitat còmoda durant 15 min, circuit d’1C0 exercicis durant 25 min, i tornada a la calma per 20 min. Sessions 5-16: fer la quantitat més gran de r possibles en un 1 min als exercicis del circuit de 10 estacions durant 40 min, i tornada a la calma per 10 min, r entre 15 a 25. Càrrega d’entre 0.5 i 2 kg per al tren superior, i entre 1 i 3 kg per al tren inferior; també es va utilitzar banda elàstica lleugera i pilota. | GE: millora en totes les variables estudiades postintervenció (p < .05). GC: no va mostrar canvis significatius en el llindar del dolor, més aviat va empitjorar (p < .05). |
| Ernberg et al., 2016 G: 2A | Dones amb FM de Suècia *L. GE: n = 24; 57 ± 9 anys. Mujeres sanas GC: n = 27; 57 ± 9 anys. | HADS SF-36 FIFC (Dinamòmetre Isobex) FIER (Dinamòmetre Steve Strong) 6MWT Algometria (Somedic Sales AB) EVA RPE (Escala de Borg 6-20) Microdiàlisi en el vast lateral Citocines en sang | *PL | *PL Més microdiàlisi intramuscular del vast lateral es va aplicar 220 min abans i després de l’entrenament; incloent-hi 20 min d’exercicis de contracció dinàmica del múscul en microdiàlisi. | GE i GC: les contraccions dinàmiques van augmentar el dolor i la fatiga (p < .01). Augment de nivells d’IL-6 i IL-8 posterior a les contraccions dinàmiques (p < .01). Els nivells de TNF-α van ser més baixos en el GE que en el GC en ambdues sessions (p < .05). GE: reducció de la intensitat del dolor (p < .05); sense canvis en fatiga i nivells de citocines. GC: augment del TNF-α (p < .05), però sense canvis en els nivells d’IL-IL-1β. |
| Palstam et al., 2016 G: 2A | Dones amb FM de Göteborg, Estocolm i Linköping (Suècia) *L. GE: n = 67; 51 ± 9.1 anys. Análisis secundario | PDI EVA FIER (Dinamòmetre Steve Strong) Força prènsil (Grippit) LTPAI FABQ physical | *PL F: 2 s/s T: 60 min D: 15 setm. I: Càrrega inicial de 40 % 1RM i va incrementar progressivament a 70-80 % 1RM E: Basat en Programa de Larsson et al., 2015 (*PL) | *PL Programa individualitzat: 10 min escalfament, seguit d’exercicis de resistència per a cames, braços, mans i estabilitat de l’abdomen; finalitzant amb estirades. Els exercicis de força explosiva per a cames es van incloure a la 5a i 8a setm. Per a la progressió de la càrrega, es van avaluar cada 3-4 setm. | Reducció de la discapacitat per dolor en comparació amb els valors inicials (p = .006). Disminució de la intensitat del dolor postintervenció (p = .002). Increment de FIER i la quantitat d’activitat física (p < .01); igual com el PDI i els dominis de recreació, activitat social i ocupació (p = .001). |
| Ericsson et al., 2016 G: 2A | Dones amb FM de Suècia *L. GE: n = 67; 50.81 ± 9.05 anys. GC: n = 63; 52.10 ± 9.78 anys. | MFI-20 EVA PSQI PCS HADS LTPAI 6MWT | *PL | *PL | GE: més millora que el GC en la subescala de fatiga física del MFI-20 (p = .013). L’eficiència del son va ser el millor predictor de canvi en la subescala de fatiga general del MFI-20 (p = .031). Participar d’un programa de força (p = .01) i treballar poques hores per setmana (p = .005) van ser predictors independents del canvi en la fatiga física. |
| Bjersing et al., 2017 G: 2A | Dones amb FM de Suècia *L. Total: n = 43; 51 (25 a 64) anys. Primes: n = 18; 50 (25 a 63) anys. Sobrepès: n = 17; 53 (34 a 64) anys. Obesitat: n = 8; 51 (25 a 63) anys. | EVA MFI-20 FIER FIFC Força prènsil (Grippit) Citocines i leptina en sang | *PL | *PL | Els nivells de l’IGF-1 lliure (p = .047), la IGFBP3- (p = .025) i la leptina (p = .008) van disminuir en les dones primes, però no en aquelles amb sobrepès o obesitat. Les dones primes van mostrar millora en el dolor actual (p = .039), fatiga general (p = .022) i la FIFC (p. = 017). Les participants amb sobrepès o obesitat van presentar millora en la FIFC (p = .049). |
| Ernberg et al., 2018 G: 2A | Dones amb FM de Suècia *L. GE: n = 125; 51.2 ± 9.4 anys (GE1: n = 67; GE2: n = 58) Dones sanes GC: n = 130; 48.2 ± 11.4 anys. | EVA PDI SF-36 MFI FIQ HADS PCS FIFC FIER Força prènsil (Grippit) 6MWT Algometria (Somedic Sales AB) Citocines en sang | GE1 *PL | *PL | Els valors basals d’IL-2, IL-6, TNF-α, IP-10 i eotaxina van ser més grans en FM que en GC (p < .041); mentre que van disminuir els d’IL-IL-1β (p < .001). Correlacions febles entre els nivells de citocines i les variables clíniques. Després d’ambdues intervencions, l’IL-IL-1ra va augmentar (p = .004), mentre que l’IL-IL-1β només va augmentar en el grup amb teràpia de relaxació (p = .002). Els canvis d’IFN-γ, IL-2, IL-4, IL-6, IL-8, i IL-17A es van correlacionar amb els canvis dels llindars del dolor per pressió. |
| Jablochkova et al., 2019 G: 2A | Dones amb FM de Suècia * L. GE: n = 75; 50.8 ± 9.6 anys. (GE: n = 41; GE2: 34). ones sanes GC: n = 25; 47.6 ± 12.8 anys. | Algometria EVA PCS HADS SF36-PSC SF36-MSC FIQ MFI | GE1*PL; | GE1*PL | El nivell del factor neurotròfic del cervell va augmentar i el del factor de creixement nerviós va disminuir en les dones del GE en comparació amb les participants del GC (p < .01). Ni l’exercici ni les intervencions de relaxació no van afectar els nivells del factor neurotròfic derivat del cervell o del factor de creixement nerviós. |
| Nota. GE: Grup experimental; GC: Grup control; DE: Desviació estàndard; NA: No aplica; NE: No especifica; FM: fibromiàlgia; F: Freqüència; T: temps; D: Durada; I: Intensitat; E: Entrenament; RPE: Índex d’Esforç Percebut; FC: freqüència cardíaca; FCR: freqüència cardíaca de reserva; FCmàx: freqüència cardíaca màxima; s/s: sessions per setmana; r: repeticions; EVA: Escala Visual Analògica; FIQ: Fibromyalgia Impact Questionnaire; PSQI: Pittsburgh Sleep Quality Index; EQ-EQ-5D-5L-5L: European Quality of life-5 Dimensions-5 Levels; 1RM: una repetició màxima; SF-MPQ: Short-Form McGill Pain Questionnaire; POMS: Profile of Mood States; FS: Feeling Scale; ESS: Escala de Severitat de Símptomes; IDG: Índex de Dolor Generalitzat; SART: Sit-and-Reach Test; 6MWT: Six-minute Walk Test; TUG: Timed Up and Go; CST: Chair-stand Test; 10-SST: 10 Step Stair Test; FIQ-r: FIQ versió revisada; IPAQ: International Physical Activity Questionnaire; PCS: Pain Catastrophizing Scale; HADS: Hospital Anxiety and Depression Scale; BDI-II: Beck Depression Inventory-Second Edition; CPAQ-FM: Chronic Pain Acceptance Questionnaire; FIQr-PF: Subescala “Funció Física” del FIQR; 5STST: Five-Repetition Sit-to-Stand Test; FIFC: Força isomètrica de flexió de colze; TNF-α: Factor de necrosi tumoral alfa; IL-6: Interleucina-6; IL-8: Interleucina-8; IL-IL-1β: Interleucina-1 Beta; PDI: Pain Disability Index; FIER: Força isomètrica d’extensió de genoll; LTPAI: Leisure Time Physical Activity Instrument; FABQ physical: Fear Avoidance Beliefs Questionnaire physical subscale; MFI-20: Multidimensional Fatigue Inventory; IGFBP3: proteïna 3 d’unió al factor de creixement semblant a la insulina; IGF-1: Factor de Creixement Insulinoide; IP-10: Proteïna induïble per IFN-γ 10; IFN-γ: Interferó gamma; IL-IL-1ra: antagonista del receptor de l’IL-1; SF-36: Short Form-36 Health Survey; SF36-PSC: SF-36 component físic; SF-36 component mental SF36-MSC; *L: Projecte de Larsson et al., 2015; *PL: Protocol experimental del projecte de Larsson et al., 2015; *PLC: Protocol de “Control actiu” del projecte de Larsson et al., 2015. | |||||
