Taula 1

Conceptes generals de la teoria de sistemes dinàmics (TSD)1 emprats durant les sessions en què va participar el grup experimental (tots els conceptes proposats es prenen o deriven del projecte educatiu SUMA [Hristovski et al., 2020]. Els conceptes derivats es marquen amb un asterisc).

Conceptes de la TSDDefinició
AutoorganitzacióProcés espontani en el qual sorgeix certa forma d’ordre general de les interaccions locals o globals entre parts d’un sistema inicialment desordenat.
Sinergies*Formació espontània d’unions estructurals i funcionals entre components, que es compensen recíprocament respecte al context, per aconseguir els objectius de les tasques.
EmergènciaNovetat radical en el comportament de nivell superior dels sistemes que sorgeix de les interaccions dels components de nivell inferior dins d’aquests sistemes.
Imbricació*Nivells organitzatius emergents de més a menys envergadura. S’utilitzen mòduls més petits, cada un amb una funció determinada, dins de mòduls més grans que exerceixen funcions més complexes.
Sistema dinàmicSistema que canvia amb el pas del temps.
EstabilitatResiliència davant de les pertorbacions. La condició necessària i suficient per a l’existència del comportament/estructura de qualsevol sistema.
InestabilitatEl comportament/estructura d’un sistema que tendeix a desaparèixer i a passar a un estat estable.
Transició de faseEl canvi qualitatiu espontani del sistema com a resultat de la inestabilitat de l’estat anterior.
AtractorEstats de comportament o estructurals cap als quals el sistema es dirigeix amb el pas del temps en un context específic.
Repel·lentEstat inestable del comportament del sistema.
Constrenyiment/contextCondicions limitants, limitacions que restringeixen els graus de llibertat d’un sistema.
1 Les sinergies i la imbricació no són realment conceptes de la TSD, però se’n deriven i tenen un ampli abast explicatiu dins de les ciències biopsicosocials.