Taula 1
Característiques i resultats dels estudis seleccionats (en ordre alfabètic)
Autoria (any) | Factors | Població | N1 | Disseny | Instrument | Resultats rellevants |
Ahmed et al. (2020) | 1-2-8 | Atletes d’11-21 anys | 382 | Quantitatiu transversal | Qüestionari motivació esportiva | El factor motivacional “salut” és més alt per a les noies i el factor “estatus social” per als nois. |
Amado et al. (2015) | 1-2-8-9 | Esportistes 10-16 anys Pares i mares | 321 321 | Quantitatiu transversal | Qüestionaris NPB2, suport parental, motivació i gaudi esportiu | La pressió parental es relaciona negativament amb la satisfacció de les NPB. Les NPB són un predictor positiu de la motivació intrínseca. La motivació és un predictor del gaudi en l’AF. |
Beasley i Garn (2013) | 1-2-7 | Noies de 8è, 9è i 10è curs | 319 | Quantitatiu transversal | Qüestionaris motivació autopercepció i AF | La motivació extrínseca es relaciona directament amb l’autoconcepte físic, però no es relaciona amb l’AF. |
Bevan et al. (2021) | 6-7-8-9-10 | Noies d’“esports masculins” 13-17 anys | 34 | Qualitatiu | Grup de discussió i entrevista | Les raons perquè les adolescents participin en l’AF es resumeixen en: connexió social, mentors de club (representants d’elit) i models femenins en els mitjans de comunicació. |
Bevan i Fane (2017) | 2-7-8-9-10 | Noies esportistes de 13-17 anys | 34 | Qualitatiu narratiu | Grups de discussió i entrevistes | Més falta de models de conducta per a les noies. Es percep discriminació de gènere en la naturalesa del llenguatge i en l’organització de l’esport escolar. Les noies es perceben “menys competents” que els nois. |
Budd et al. (2018) | 7-8 | Nenes de 6è grau | 1,721 | Quantitatiu transversal | Acceleròmetre i qüestionaris gaudi de l’AF, suport social i clima escolar | Es van trobar efectes significatius en el gaudi de l’AF de les noies per part de: professorat, nois, família i veïnat. Només hi ha efectes directes sobre l’AF per part del suport social de les amistats. |
Castro-Sánchez et al. (2016) | 1-7-8 | Adolescents de 15-18 anys | 2,134 | Quantitatiu transversal | Qüestionaris AF, AF familiar i motivació | Les noies orienten l’AF al lleure i la recreació i els nois al factor competitiu. Les noies mostren valors més alts en el clima orientat a la tasca i els nois en el clima orientat a l’ego. |
Cowley et al. (2021) | 2-3-5-6-7-8-9-10 | Noies de 13-17 anys | 48 | Qualitatiu | Qüestionari i grups de discussió | L’AF de les noies està influïda per factors intrapersonals (ser jutjades i canvi de prioritats), interpersonals (pressions i suport social) i organitzatius (entorn esportiu). |
Davison et al. (2010) | 1-2-5-6-10 | Nenes de 13 anys | 151 | Quantitatiu longitudinal | Acceleròmetre, estetoscopi i qüestionaris gaudi i motivació esportiva | La falta de competència és la raó més freqüent perquè no agradi l’AF, seguida de l’esforç o la fatiga percebuda. Les menys freqüents són l’impacte físic, la identitat i la falta d’oportunitats. |
Dawes et al. (2014) | 1-2-6-7 | Joves europeus | 986 | Quantitatiu longitudinal | Qüestionaris valor de l’esport, autopercepció i participació esportiva | Els homes participen més en esports organitzats i tenen més valors d’autocompetència. El sexe no prediu la participació informal. La percepció de competència influeix en la participació. |
Diaconu-Gherasim i Duca (2018) | 8 | Adolescents 12-15 anys | 120 | Quantitatiu transversal | Qüestionaris aferrament i relacions interpersonals | Les noies es perceben més prosocials que els nois. Un aferrament segur amb els pares repercuteix en una qualitat de l’amistat més gran i en la competència social en l’entorn d’equip. |
Drummond et al. (2022) | 1-2-5-6-7-8 l | Estudiants secundària Professorat Progenitors | 2,189 11 5 | Explicatiu seqüencial mixt | Grups de discussió, entrevistes i qüestionaris AF, motivació, resiliència, autoestima i apreciació corporal | El canvi de prioritats durant l’adolescència, la falta de temps i el cost econòmic limita l’AF. La diversió, l’amistat, l’empoderament i la competició són facilitadors de l’AF en les noies. Gran importància del paper d’entrenadors i pares. |
Eime et al. (2015) | 2-5-6-7-8 | Alumnes de 7è i 11è curs | 440 | Quantitatiu longitudinal | Qüestionaris percepció de competència, autoeficàcia, AF, suport, factors ambientals i socioeconòmics | La falta d’energia i de temps i la importància de l’àmbit educatiu augmenta amb l’edat. El suport familiar i de les amistats i la competència percebuda disminueixen amb el temps. |
Eime et al. (2016) | 2-4-5-6-7-8-9 | Alumnes de 7è i 11è | 729 | Quantitatiu longitudinal | Qüestionari i diari d’AF | Amb l’edat augmenten els entorns esportius no competitius-organitzats (falta temps). El suport d’amistats i família disminueix amb el temps. |
Frömel et al. (2022) | 1-2-3-7 | Noies i nois | 1,558 | Quantitatiu transversal | Qüestionaris motivació i AF | Els nois presenten més motivació que les noies en tots els motius menys en aparença estètica. Els motius de gaudi, competència i aparença són els que més augmenten l’AF. |
Gil-Madrona et al. (2014) | 7-10 | Nenes i nens de 6è curs | 250 | Quantitatiu transversal | Qüestionari sobre l’AF a l’escola | El 28.5 % de les nenes consideren ser rebutjades quan juguen amb els nens. Moltes nenes consideren que són escollides en últim lloc. El 25 % dels participants diferencien esports exclusius per a nens i nenes. |
Gil-Madrona et al. (2017) | 7-10 | Nenes i nens de 6è curs | 1,094 | Quantitatiu transversal | Qüestionari sobre l’AF a l’escola | Les noies perceben que els nens no els deixen jugar i se senten més rebutjades que els nois. Els nois estan més d’acord que hi ha jocs diferents per a nens i per a nenes. |
Kirby et al. (2012) | 6-7 | Noies de 2n i 4t ESO Directors | 1978 123 | Quantitatiu transversal | Enquesta noies i enquesta centre sobre AF escolar | L’EF és la predictora que més augmenta l’AF en les adolescents. Les adolescents de centres amb més varietat de clubs augmenten la seva probabilitat de ser físicament actives. |
Knowles et al. (2014) | 1-2-3-4-5-8-10 | Noies adolescents | 14 | Qualitatiu narratiu | Entrevistes narratives | Durant l’adolescència disminueix la percepció de competència i es donen canvis en la motivació i pèrdua del sentit per l’AF. La forma corporal preocupa més en presència de nois. Els valors socials dominants contradiuen la identitat activa. |
Kopcakova et al. (2015) | 1-2-8 | Alumnes d’11, 13 i 15 anys | 9018 | Quantitatiu transversal | Qüestionaris AF i motius per a l’AF | Els motius socials i de salut (imatge corporal i control del pes) són més puntuats per les noies i els de “bon fill” i d’èxit pels nois. |
Lawler et al. (2022) | 3-8 | Adolescents de 12-17 anys | 995 | Quantitatiu | Diari d’AF i qüestionaris suport, pressió, acceptació social i burles | El suport de les amistats hi influeix més que el parental. Les noies perceben més pressió dels progenitors que els nois. Les noies són més propenses a rebre burles que els nois. |
MacPherson et al. (2016) | 2-4-6-8 | Esportistes de 13-17 anys | 8 | Qualitatiu indagació narrativa | Fotoelicitació i entrevistes | Influència positiva de les interaccions esportives amb companys/es en el desenvolupament del “jo” psicològic (compromís, autoestima, etc.), social (extraversió, humor, etc.) i físic (imatge corporal). |
Mateo-Orcajada et al. (2021) | 8-10 | Alumnes 12-16 anys Progenitors | 965 1599 | Quantitatiu transversal | Qüestionari alumnat AF i qüestionari progenitors AF i estereotips | El nivell educatiu de les mares es relaciona amb l’AF de fills i filles. L’AF de pares es relaciona amb l’AF dels fills. Els estereotips de gènere de les mares es relacionen amb l’AF de les nenes. |
Mitchell et al. (2015) | 1-2-3-7-8 | Noies “desvinculades” de l’EF de 12-13 anys | 5 | Qualitatiu longitudinal | Entrevistes | Existència de factors psicològics (falta motivació, baixa percepció de competència), ambientals (equipament, vestidors, etc.) i socials (professorat EF, companys homes). L’escassa capacitat d’elecció és la principal raó d’abandonament esportiu de les noies. Les nenes participen més en entorns d’un sol sexe. |
Morano et al. (2020) | 2-3-5-6-10 | Dones atletes de 14-21 anys | 261 | Quantitatiu transversal | Qüestionaris autopercepció, ansietat, prestació esportiva i estats biopsicosocials | Les atletes d’esports individuals puntuen més baix en confiança i més alt en preocupació que les atletes d’esports col·lectius. |
O’Reilly et al. (2022) | 2-3-5-7-8-10 | Noies de 12-15 anys | 104 | Qualitatiu | Grups focals | Importància de la reproducció dels estereotips de gènere, l’elecció d’activitats, l’empoderament i les desigualtats en l’AF i l’esport per augmentar l’AF de les adolescents. |
Owen et al. (2019) | 1-2-5-6-7-8 | Nenes adolescents | 110 | Mixt | Qüestionari AF i percepció AF escolar i grup de discussió | Raons que impedeixen la participació esportiva: falta de temps, motivació i opcions. Més diversió i motivació participant amb amistats. Importància de fer AF no competitiva. Les adolescents perceben favoritisme en les classes d’EF. Importància de l’autonomia i el treball en equip. |
Zook et al. (2014) | 2-5-6-8 | Alumnes de 8è curs | 561 | Quantitatiu longitudinal | Acceleròmetre, enquesta, bàscula, taula mesurament i sistema informació geogràfica | L’autoconcepte físic alt, el suport social (família i amistats) i la distància més petita entre la llar i un parc augmenta la probabilitat de mantenir hàbits actius. El desenvolupament primerenc de la pubertat (menstruació) pot disminuir l’AF. |
Zucchetti et al. (2013) | 1-2-6-8 | Noies atletes de 10-14 anys | 127 | Quantitatiu transversal | Qüestionaris motivació, gaudi esportiu, autoeficàcia social i comportament entrenador | El gaudi s’associa positivament amb la motivació. El suport social i els estils de lideratge de l’entrenador augmenten la motivació. L’estil autocràtic afecta negativament la motivació. |
Nota. 1Mida mostral; 2Necessitats Psicològiques Bàsiques |