Sistema informàtic per mesurar els desplaçaments en competició

En els esports individuals en què no hi ha un enfrontament directe amb adversaris i no hi és la incertesa de l’espai de joc, al estar aquest perfectament delimitat pel reglament, anomenats CAI (Parlebas, 1976), com són l’atletisme o la natació, els atletes estan sotmesos a unes càrregues de treball similars, ja que aquestes resten en gran mesura subjectes al reglament (per exemple els 100 metres llisos en atletisme, els 100 metres braça en natació,…). L’entrenament físic d’aquests esports no té excessius problemes des del punt de vista que coneixem perfectament el treball que haurà de realitzar l’atleta durant la competició. En canvi, en els esports CAI en els quals hi ha cooperació, adversaris, i un espai de joc definit pel reglament (absència d’incertesa quant a l’espai de joc), com són el bàsquet, el handbol, el futbol, o el waterpolo, fins fa poc no es coneixien Ies càrregues a les que es sotmetien els jugadors durant la competició. Moltes vegades en aquests esports es descuidaba la preparació física dels esportistes refiant-se que un domini de Ia tècnica i l’arropament de la resta de l’equip podrien compensar les possibles mancances de condició física. Altres vegades es realitzaven els entrenaments físics basant-se més en suposicions de les qualitats físiques implicades que en dades reals procedents de l’anàlisi de l’esport en qüestió. Conèixer la càrrega a la qual estan sotmesos els esportistes durant el joc és bàsic per a poder planificar l’entrenament. Un altre element a tenir en compte és el de l’especialització dels jugadors en posicions. L’esport d’alt nivell condiciona una gran especialització en posicions de joc determinades. Cada posició tindrà uns requeriments físics diferents, i per tant requerirà un entrenament físic específic. Per a mesurar el treball en la competició haurem de contabilitzar tant les diferents accions tècnico-tactiques, com els desplaçaments dels jugadors. Per quantificar les accions tècnico-tàctiques existeixen diferents tipus de fitxes d’observació, freqüenment utilitzades en alguns esports, com el bàsquet (Hernàndez, 1987). Per a contabilitzar els desplaçaments s’han realitzat treballs basats en representacions gràfíques a partir de l’observació (Blasone, 1983).