Resum

Des de fa anys volia escriure sobre Josep Maria Subirachs i Sitjà (Barcelona, Poble Nou, 1927) i la seva obra dedicada a l’esport, però l’especial personalitat d’aquest artista em feia difícil iniciar la tasca. Subirachs ha estat un personatge controvertit, i fins i tot injustament vilipendiat, per motius en gran part aliens a l’art i penso que més a prop de l’enveja professional malsana. La realitat és que, des de fa més de mig segle, es manté a la primera renglera dels artistes més prestigiosos del món. Francesc Miralles escriu l’any 1999: “La seva obra ha oscil·lat sempre entre monumental arquitectònic i joia preciosista; entre culte i civil; entre renaixement i barroc; entre escultura i pintura; entre innovació i repetició; entre figura i abstracció. Aquesta constant basculació entre conceptes, tècniques, influències i aplicacions ens situa davant d’un artista de gran complexitat que no ha d’estranyar que provoqui grans passions, d’acceptació i/o de refús”. Una exposició antològica presentada l’estiu de 2001 a Mataró, amb un pedagògic catàleg degut a la seva filla Judit, m’han fet entendre millor la creació de Subirachs i m’han fet decidir a engegar l’ordinador.