Repercussions de la teoria dels sistemes dinàmics en l’estudi de la motricitat humana

Carlota Torrents Martín

Natàlia Balagué

*Correspondència: Carlota Torrents carlotat@inefc.es

Idioma de l’original

Citació

Torrents, C., & Balagué, N. (2007). Effects of the Dynamic Systems Theory on the study of human motricity. Apunts. Educación Física y Deportes, 87, 7-13.

75Visites

Resum

A partir de 1980, la teoria dels sistemes dinàmics va començar a aplicar-se a l’estudi de la motricitat humana, concretament a la comprensió de la coordinació de moviments cíclics, que difícilment podien ser explicats en el marc de l’existència de programes motors. Els resultats dels primers estudis van mostrar que l’organisme humà és un sistema dinàmic complex que presenta principis d’organització similars a qualsevol altre sistema dinàmic. Posseeix estats que l’atreuen, i es produeixen transicions d’un estat a un altre en funció de la forma en què aquest sistema interactua i s’autoorganitza amb l’entorn. En les transicions es produirà una pèrdua d’estabilitat i apareixeran les denominades fluctuacions crítiques. Aquests fenòmens es van estudiar durant l’execució de tota mena de tasques cícliques i posteriorment de tasques acícliques i de cooperació-oposició entre persones. Aquestes investigacions van influir en les teories d’aprenentatge i control motor i en les ciències de l’activitat física i l’esport.

Paraules clau: autoorganització, coordinació, sistema dinàmic.

ISSN: 2014-0983

Publicat: 1 de gener 2017