Relaxació i consciència de l’ésser

BALMES deia: “si definim, no discutirem” (1). Amb tot, l’objectiu d’aquest article és una modesta contribució a la discussió, que espero que sorgeixi, sobre un contingut que hom pretén que sigui considerat específic de l’Educació Física, essent com és alhora una disciplina globalitzadora de la nostra integritat com a éssers humans. És precisament en aquesta idea d’integritat que té la seva primera connexió amb la visió d’educació integral de l’Educació Física. Aquest article, com he dit, pretén la discussió perquè penso que únicament dc la reflexió i del diàleg podran sorgir les aclaracions i la instrumentalització d’una disciplina com és ara la relaxació. Són peces fonamentals en tot disseny curricular tots aquells objectius que es consideren claus no sols per a la pròpia disciplina sinó també per a la seva aportació a l’Educació. Perseguim aquests objectius a través d’una sèrie de continguts que, ordenats lògicament en una programació, determinen activitats encaminades a la seva consecució. Així doncs, un primer pas cap a la determinació de la relaxació com a contingut específic de I’E.F., seria establir el seu valor en funció de l’obtenció dels seus objectius propis. Aquest és un dels aspectes que intentaré que quedi reflectit. No obstant això, considero que cal realitzar prèviament una aproximació general al concepte d’educació i a la relació que amb aquest pugui tenir la disciplina de la relaxació. L’Educació pretén el desenvolupament de les potencialitats de l’ésser humà. Però aquest desenvolupament, que suposaria una educació positiva de les capacitats tant físiques com mentals, a vegades es veu modificat per la contínua interacció ambient-educació.