Reflexions sobre l’origen de l’esport

¿Quin tipus de procés històric ens porta a considera actualment una activitat com l’esport, quan anteriorment havia estat treball, després una diversió festiva, a continuació un joc ocasional, després es reconverteix en una ocasió de joc, utilitzant-se amb posterioritat com a mitjà pedagògic per, finalment, generar les seves pròpies i genuïnes institucions? A través d’aquest treball, intentarem aproximar-nos a aquesta qüestió, en allò que podríem anomenar la història de l’esport. La feina és dura i conflictiva, ja que l’esport és un dels comportaments que utilitza símbols més notables de la nostra època i sobre el qual s’ha fet multitud de consideracions des dels diversos àmbits de la nostra societat. D’aquesta manera, científics, intel·lectuals, periodistes, tècnics, polítics, eclesiàstics i el públic en general opinen amb profusió i fins i tot amb passió sobre l’esport. L’esport s’ha convertit en la nostra època en un tema total, al qual poden accedir tots els estrats i sectors de la població. D’aquesta manera, no podríem desxifrar correctament les claus del període contemporani sense estudiar la simbologia, la natura i l’arrelament profund sòcio-històric del fenomen més genuí i universal dels nostres temps: l’esport. Per tal de conèixer la nostre època és necessari conèixer la significació i la trajectòria històrica de l’esport en la nostra societat, ja que aquesta activitat no planificada amb anterioritat i que es genera per una barrera d’atzar i de necessitat als principis de la nostra era, s’ha convertit per dret propi en l’activitat més emblemàtica dels nostres temps.