Resum

Amb motiu del 18è Congrés Anual del Col·legi Europeu de Ciència de l’Esport, Balagué i Torrents (2013) van fer una defensa de la unificació de les ciències de l’esport, amb la qual estic totalment d’acord, sobre la terminologia de la teoria de sistemes no lineals, la qual cosa no sembla en principi inconvenient, però emfatitzant una ontologia i una epistemologia de tall biològic en les que no em reconec. Atesa la importància que aquest debat té per a la nostra tasca acadèmica, i amb l’objectiu principal de mantenir-lo viu i obert, em permeto fer una aportació en un sentit diferent destacant per ara tres aspectes:  la transdisciplinarietat sembla suggerir l’existència d’una disciplina cap a la que s’ha d’avançar; imposar una terminologia és imposar una manera de fer ciència, i la formació en ciències de l’activitat física i de l’esport a Espanya està adscrita majoritàriament a l’àrea de les ciències socials i jurídiques. La proposta defensada per Balagué i Torrents és un repte apassionant, tot i que la solució pot passar per respondre a un altre tipus de pregunta: de què estan fets els jocs esportius?