Reflexions a l’entorn de l’educació física i la reforma educativa

Moltes vegades no és únicament el currículum establert i la seva estructura oficial que desenvolupa o no la importància d’una àrea, ja sigui pel nombre d’hores o de professors que s’hi dediquen o per la seva suposada o històrica aportació científica, sinó que en un desenvolupament curricular obert, els professors són els que a vegades determinen les característiques d’una àrea i la posició que aquesta ocupa en el currículum, ja que tenen la possibilitat d’escollir el tractament didàctic d’aquesta i també d’establir els mecanismes de selecció i seqüenciació de continguts i objectius. Hem d’estar convençuts que els avenços recents en l’articulació de l’Educació Física com a “camp d’estudi” actualment estan prou ben establerts perquè sigui considerada com una àrea d’interès acadèmic i mereixedora d’estudi per ella mateixa. L’Educació Física és una àrea que és possible de justificar sobre una base instrumental, però actualment podem mostrar que també compleix altres objectius educatius. L’Educació Física ha d’ajudar els alumnes no únicament a desenvolupar-se en habilitats i destreses bàsiques motrius sinó en el desenvolupament sensorial, control tònic, coneixement del propi cos, desenvolupament de l’equilibri i to postural, coordinació motriu i organització de l’espai i del temps. Aquest treball permet els alumnes un coneixement més gran d’ells mateixos i els possibilita una millor relació amb els altres i amb el medi.