Realitat i expectatives de la natació educativa. Una aproximació pràctica

Durant els últims anys els avenços en la formació científica i tècnica de l’home han deixat veure també totes o moltes de les seves deficiències, en els propis programes de formació sobretot, en relació al concepte ofertademanda. En moltes ocasions, els estudis quan comencen a estar assentats es converteixen en obsolets pels propis canvis socials. El món de l’activitat física no és aliè a aquests problemes, i el de l’activitat aquàtica, en aquest cas, tampoc. Fa anys que molts professionals tracten el tema dels diferents camps d’incidència de l’activitat aquàtica, ja sigui competitiu, utilitari, recreatiu, etc. Un que sempre ha quedat una mica al marge, o si més no en un estat de teoria o semiteoria, és el de l’anomenada natació educativa escoIar. S’han realitzat treballs, jornades, seminaris, etc., però l’aplicació pràctica sempre, o en la majoria dels casos, ha quedat molt diluïda. Podríem dir que les causes d’aquesta situació són un cúmul de circumstàncies: la falta de preparació del professorat en aquest camp, no disposar d’infrastructura, falta de programes reals, etc. Problemes que gràcies a la bona voluntat de molts tècnics i professors s’han pal.liat relativament, no quant a programes en general sinó en la majoria d’ocasions en petites modificacions de la pròpia classe diària. El professor vinculat al mitjà aquàtic es troba sempre de front amb la natació utilitària i com a següent pas amb la iniciació a l’esport competitiu, na-tació en aquest cas. Possiblement aquest professor pensi, en moltes ocasions, que deu haver-hi alguna cosa més que el simple curset, aprendre a nedar o la iniciació als estils. Potser arriben a la conclusió que no s’ha de fer una altra cosa o que el problema radica en la formació del professorat, dirigida a un esport concret o pel contrari tan inespecífica que no li permet aprofundir en els temes més complexos i l’impossibilita per realitzar programes amb un mínim rigor i fonament.