Punts crítics de estirada d’arrencada en halterofília

La finalitat d’aquest estudi és analitzar la tècnica en halterofilistes de nivell internacional, seguint les corbes de les forces verticals. Aquest treball, amb l’ajuda d’una plataforma de forces i d’un sistema d’anàlisi de video en dues dimensions, localitza els diferents punts crítics que intervenen en aquestes corbes al llarg de l’estirada d’arrencada en halterofília. Sis halterofilistes de nivell internacional han fet tres proves d’arrencada cada un, i feren servir càrregues al 70%, 80% i 90% de les seves marques màximes. En el transcurs de l’arrencada es noten tres punts crítics: dues màximes (Tz I , Fz I) i (Tz3, Fz3) separades per un mínim (Tz2, Fz2). Els esmentats punts tradueixen, des d’un pla cinemàtic i dinàmic les transicions de les fases tècniques. En el conjunt de les dades calculades, dues variables del sistema halterofilista-barra (Tz 3 I-Tz I i Fz I/Fz 0) i quatre variables estudiades sobre la cinemàtica de la barra (altura màx., altura màx./talla, altura màx./longitud cames i velocitat mit.), presenten diferències significatives entre les proves al llarg del test de rang de Wilcoxon. La utilització d’una matriu de correlacions (test d’Spearman), associada a una matriu de probabilitats, demostra correlacions elevades entre els diferents punts. Cal subratllar la importància del punt crític (Tz I , Fz I ) pel que fa als altres punts i les seves repercussions cinemàtiques de la barra (r = 0,83, P < 0,0 I ) per a Fz I i DV màx. a 90% de la càrrega màxima). El primer pic de més força Fz l és assolit més ràpidament i les relacions de força disminueixen (en concret Fz 1 / Fz0), respectivament igual, a 1,65 ± 0,10, després 1,54 ± 0,08 a 70% y 90% màxim. La disminució de la relació de la força Fz1 /Fz2 i l’augment de Fz3/FzI, pel que fa a les variables cinemàtiques de la barra, són significatius de les possibilitats de halterofilista.