Resum

S’ha fet un estudi comparatiu per analitzar la importància de l’entrenament intermitent, més precisament la utilització de la velocitat aeròbica màxima (VAM) intermitent en la pràctica del futbol. S’ha avaluat la VAM contínua amb la prova VAMEVAL (avaluació de la velocitat màxima aeròbica) i la VAM intermitent amb la prova 45-15 amb ajuda de 21 joves futbolistes. Tenint en compte els resultats, s’han format dos grups homogenis que fan un cicle de set setmanes d’entrenament específic amb l’objectiu de desenvolupar la PMA. La intensitat de l’entrenament del grup 1 té com a referència el nivell màxim de la VAM contínua i la del grup 2 el de la VAM intermitent. Per al conjunt dels jugadors, i per a cada grup, s’observa una diferència significativa inicial (p < 0,001) entre la VAM intermitent (16,02 ± 1,21 km/h) i la VAM contínua (14,12 ± 1,06 km/h). Finalitzat el cicle, es mantenen les mateixes diferències entre les VAM intermitents i contínues. No obstant això, per al grup 1 no hi ha diferències significatives entre les dues proves 45-15 inicial i final; al contrari, per al grup 2 hi ha una clara diferència (p < 0,01) entre les dues proves intermitents (15,86 ± 1,50 km/h / 17,0 ± 0,97 km/h). Encara que els dos grups han millorat la seva VAM contínua, s’observa un augment superior de la velocitat en el grup 2. És molt important tenir en compte els resultats de les proves de VAM contínua i sobretot intermitent per programar i adaptar amb precisió la intensitat dels entrenaments, ja que hi ha diferències que no sempre es valoren.