Prevalença de trastorns psicològics en esportistes espanyols d’alt rendiment

L’article compara la prevalença de psicopatologies en una mostra de 1376 esportistes espanyols d’alt rendiment amb la incidència de les mateixes alteracions psicològiques en la població general. Per tal d’explicar la prevalença trobada en la mostra d’esportistes, suggereix i analitza tres hipòtesis (l’autoselecció, l’efecte psicològic beneficiós de la pràctica d’activitat física i la generalització, als conflictes personals, de les pautes d’afrontament que han resultat prèviament efectives per resoldre conflictes esportius) a la 11 M dels resultats. Finalment, es mostren els resultats del seguiment del rendiment i de la continuïtat en la pràctica esportiva dels esportistes afectats per algun trastorn. Malgrat la menor incidència de trastorns psicològics en la mostra d’esportistes que en la corresponent a la població general, les psicopatologies més prevalents en el col·lectiu d’esportistes resulten ser els trastorns del comportament alimentari, els trastorns del son i els trastorns adaptatius. La hipòtesi més coherent amb els resultats de l’estudi sembla ser la tercera, la relacionada amb la generalització de les pautes d’afrontament. En referència al seguiment dels esportistes afectats, cal reportar que el 75 % d’aquests esportistes segueixen practicant esport i en tan sols un cas, dels trenta que representa aquest per-centatge, es produeix una clara interferència en el rendiment atribuïble al trastorn. Es discuteix sobre les implicacions d’aquests resultats en els perjudicis populars sobre els efectes perjudicials de la pràctica de l’esport d’alt nivell.