Resum

La psicologia de l’esport s’ha ocupat entre d’altres dels processos atencionals dels esportistes per quant tenen a veure amb el que s’anomena concentració. Per comprendre el fenomen de la concentració, Nideffer (1976) va proposar un model teòric que, com indica la literatura especialitzada, ha resultat ser el més emprat tant per explicar, com per avaluar i intervenir aquests processos atencionals. La proposta teòrica de Nideffer es basa en l’existència d’un estil atencional preferent en els individus que, a mode de tret estable de personalitat, determina una major probabilitat d’adreçar l’atenció envers una o altra estimulació. D’altra banda, la conveniència o no d’un estil atencional és relativa a la tasca que individu estigui desenvolupant en cada moment. Paral·lelament Nideffer va desenvolupar una eina psicomètrica, el Test of Attentional and Interpersonal Style (TAIS) amb la utilitat tant d’ establ ir l’estil atencional preferent en els individus, com d’esbrinar quines són les seves tendències de desconcentració quan aquest estil no és el més adequat en una situació. Aquest treball presenta, en primer terme, una breu explicació adaptada del model teòric de Nideffer a l’àmbit de la competició en tennis. En segon terme es presenta un estudi empíric efectuat sobre 430 tennistes d’ambdós sexes agrupats en cinc categories d’edat, amb l’objectiu d’establir la prevalença en la població de tennistes de l’estil atencional i de les tendències de desconcentració.