Resum

L’educació física evoluciona mitjançant continus canvis en les activitats proposades, experimentats en raó del moment històric, el moment polític, el moment filosòfic, el moment estètic… en que la manifestació física té lloc. Aquesta mateixa seqüenciació s’aprecia en la incorporació de l’element sonor-musical al desenvolupament de les sesions, bé com a portaveu d’aquestes o com a melodia de fons que crea un determinat clima ambiental. En ocasions motivadora, en ocasions caracteritzant la sessió, de vegades determinant d’aquesta, l’element sonor ha esdevingut, del lleure… potenciant aquest “cos acústic”, aquest cos que escoltant, sent i es belluga. Una certa reticència en la incorporació del suport musical a la pràctica ha estat possiblement, entre d’altres, la manca de coneixement i confiança d’una certa dosi de ritme intern en cadascun de nosaltres, ritme intern amb possibilitats d’adequar a un ritme extern proporcionat per l’estímul musical. Tot i amb això, la majoria hem experimentat aquesta adequació “involuntària” a un ritme estern quan sense voler-ho ens hem trobat marcant el ritme amb el peu o amb els dits de la mà, en determinada situació quotidiana on hi havia un fons musical dominant. Aquesta activació del fenomen sonor (utilitzat i potenciat pel progrès tecnològic en aparells audio i l’expansió dels mitjans de comunicació audio-visuals) ens va fer pensar en l’actualitat d’un anàlisi teòric i una oportunitat pràctica de reunir els diferents sistemes i/o activitats gimnàstiques que des d’una perspectiva històrica i avui en dia estan utilitzant el suport musical en les sessions corresponents.