Resum

Aquest estudi va examinar en un grup de 18 caiaquistes homes d’alt nivell (inclosos 11 medallistes de Campionats del Món o d’Europa i dos Campions Olímpics) els canvis en variables cardiorespiratòries, neuromusculars, hormonals, composició corporal i de rendiment durant un cicle de 12 setmanes d’entrenament concurrent de força i resistència cardiovascular. Així mateix es van analitzar els efectes produïts per un període de 4 setmanes de posada a punt (TAP) i una fase de desentrenament (DTR) de 5 setmanes en què la meitat dels palistes van cessar totalment els estímuls d’entrenament (la CE) i l’altra meitat va realitzar únicament una sessió d’entrenament de força i dos de resistència setmanals (RE). El volum i la intensitat d’entrenament van ser quantificats a nivell individual durant totes les fases de l’estudi. El cicle perioditzat d’entrenament concurrent de 12 setmanes va produir augments significatius d’un 9,5% en el consum màxim d’oxigen (VO2max) i d’un 9,4% en el consum d’oxigen en el segon llindar ventilador (VO2  VT2). La velocitat de desplaçament en VO2max, i en VT2 va augmentar un 6,2% i un 4,4% respectivament. Els valors d’una repetició màxima (1RM) van augmentar un 4,2% en press banca (PB) i un 5,3% en dorsal rems (DR), mentre que la velocitat amb el 45% del 1RM (V45%) va augmentar un 14,4% en PB i un 10,0% en DR. Després de la fase de TAP no es van observar canvis significatius en cap de les variables estudiades. Durant la fase de DTR, el grup de la CE va mostrar majors descensos del 1RM (–8,9% i –7,8%, per al PB i el DR respectivament) que els observats per al grup de RT (–3,9% i –3,4%). Els descensos en la V45% en el PB i el DR van ser més grans per al grup de la CE (–12,6% i –10,0%) que per al grup RE (–9,0% i –6,7%). Els descensos en el VO2max van ser menors després de la RE (–5,6%) que després de la CE (–11,3%), encara que les pèrdues en VO2 VT2 van ser similars en ambdós grups. La fase de RE va permetre esmorteir part dels descensos en la velocitat de desplaçament i la potència mecànica així com els augments de la freqüència de paleig observades després de la CE. Es va observar un descens significatiu dels nivells de cortisol (–30%) en ambdós grups, encara que el grup de RE va experimentar augments superiors en la proporció testosterona/cortisol. En resum, un control exhaustiu de les variables que defineixen el programa d’entrenament va permetre assolir adaptacions positives tant en les variables de força com en les de resistència durant un programa d’entrenament concurrent en esportistes d’elit mundial. Així mateix, períodes curts de la CE van produir majors descensos del rendiment neuromuscular i cardiorespiratori comparat amb l’estratègia de RE.