Resum

Malgrat els esforços de la psicologia de l’esport durant dècades per comprendre la relació entre autoeficàcia i rendiment esportiu, la realitat multivariant de l’esport no ha permès aconseguir conclusions universals i generalitzables a la diversitat competitiva. El present estudi va tenir com a objectiu analitzar el grau de consistència entre la percepció d’èxit conductual d’un porter de waterpolo d’alt nivell i el seu rendiment observable en competició. Per al mesurament de la percepció d’èxit conductual es va utilitzar l’Escala d’autoeficàcia d’èxit per a porters de waterpolo (Argudo, De la Vega, Tejero, & Ruiz, 2013). Per al mesurament del rendiment es van analitzar tots els llançaments rebuts pel porter en un campionat europeu i en un campionat mundial. Els resultats indiquen una baixa associació entre la percepció d’èxit conductual declarada per l’esportista i la seva conducta en competició (p = ,34, p = ,035), de tal manera que l’esportista es percep més eficient del que revelen les dades (p = ,033, dc = 0,24). Es discuteixen les troballes en conseqüència.