Resum

Reconec, d’entrada,  que esbossar una síntesi del pensament de Cagigal, aI cap de tres anys del seu decés, quan encara resonen vives les seves paraules, és una tasca àrdua. Cal que les idees es decantin en l’espai i el temps per poder endinsar-se en el cabal cultural dels pobles i és per això mateix que es resisteixen a ser jutjades a partir de la jovenesa del seu naixement i des de la proximitat de la seva perspectiva. Si afegim a aquesta valoració general el munt de pàgines redactades per l’autor, les seves múltiples conferencies i comunicacions en congressos i cursos internacionals i, sobretot, la seva fecunda tasca docent, conclourem, sense més afegitons, que aquest resum o esquema ideològic no deixa de ser més que això: una aproximació al que constitueix una obra de luxe. Hi haurà, suposo, temps i espai per a un acolliment més generós crític i cabdal de les intuïcions, els programes i els arguments de Josep Maria Cagigal.