Patrons de conducta de les passades en finals de Champions League (2018-2022)

Adrián Torregrosa-Domínguez

Jesús Salado-Tarodo

José Flores-Rodríguez

Eduardo José Fernández-Ozcorta

Resum

L’objectiu d’aquest estudi va ser analitzar els patrons de conducta de les passades fetes a les finals de la UEFA Champions League disputades entre 2018 i 2022, identificant els factors situacionals (posició en el camp, pressió de l’oponent) i conductuals (tècnica de passada, presa de decisions) associats a les passades reeixides. Les passades reeixides són les que resulten en la pèrdua de possessió de l’oponent, culminen en gol o xut. L’estudi va ser puntual, nomotètic i multidimensional, i es va basar en l’observació  d’un moment específic sense seguiment continu, la comparació de comportaments de set equips i l’anàlisi de diversos nivells de resposta amb un instrument d’observació. Per a això, es va construir i es va validar un instrument d’observació mitjançant revisió d’experts, proves pilot i anàlisi de fiabilitat i validesa, assegurant la precisió en la codificació. Els participants de l’estudi van ser equips professionals que van jugar les finals de la UEFA Champions League i es van registrar i es van codificar 4,658 passades. Els resultats preliminars indiquen que les passades des de la zona ofensiva (3/4 del camp contrari) tenen més probabilitat de culminar en gol o xut, mentre que les passades de més distància estan més associades a la pèrdua de possessió. Aquestes troballes suggereixen que el moment del partit, la ubicació en el camp i la distància de la passada són factors clau en l’èxit o el fracàs de les jugades.

Introducció

La recerca en esports d’equip ha adquirit una importància creixent en termes físics, tècnics i tàctics. Això ha permès als equips prendre decisions informades en diferents situacions, emparades per l’evidència científica (Rennie et al., 2018; Young et al., 2019). En aquest sentit, en els últims anys s’ha incrementat la importància de validar instruments que permetin avaluar la competència en el futbol professional utilitzant proveïdors de dades com WyScout (Sánchez-López et al., 2023). Així mateix, la comprensió de les transicions en la possessió de la pilota ha estat objecte d’estudi per entendre millor les probabilitats d’èxit en jugades específiques (Castellano-Paulis et al., 2009).

En relació amb això, la metodologia observacional ha estat essencial en aquest avenç, especialment en l’avaluació de comportaments en esports col·lectius d’invasió. Específicament en l’àmbit del futbol, els estudis han abordat accions tecnicotàctiques, l’evolució dels gols en competicions mundials i la circulació de la pilota en diverses categories (Gréhaigne et al., 2010; Iván-Baragaño et al., 2022; Mićović et al., 2022; Muriarte Solana et al., 2023; Ortega-Toro, 2019). Aquests enfocaments han proporcionat informació valuosa sobre el desenvolupament del joc, l’eficàcia en les fases ofensives i l’optimització d’estratègies de joc.

La metodologia observacional, a més de ser àmpliament utilitzada, ha obert pas a la implementació de diverses tècniques d’anàlisi de dades en l’estudi d’esports d’equip (Barreira et al., 2020). Entre aquestes tècniques, les coordenades polars (CP) han estat fonamentals, ja que permeten estimar les relacions entre un comportament específic i altres d’observats. S’han aplicat en l’anàlisi del joc ofensiu propostes pedagògiques i l’avaluació d’indicadors de rendiment (Flores-Rodríguez, 2020; Maneiro et al., 2018).

En el context específic del futbol, l’anàlisi mitjançant xarxes de passada ha estat un recurs valuós per definir les característiques dels equips i explicar el seu èxit al camp (Buldú et al., 2019; Castañer et al., 2016; Maneiro et al., 2018; Zeng i Zhang, 2022). Aquests estudis han proporcionat paràmetres com ara l’índex de comportament ofensiu i l’índex de control del joc, crucials per detectar el grau de control d’un equip sobre el rival.

A més de l’anàlisi global, s’ha observat la importància d’examinar l’eficàcia en les unitats de possessió. Aquests segments de joc, definits pel control de la pilota, són fonamentals per analitzar la qualitat, l’efectivitat i la distribució de la possessió. S’ha demostrat que factors com el nombre total de passades, la precisió en la passada i altres aspectes es relacionen estretament amb l’èxit en aquestes unitats (Collet, 2012; Hewitt et al., 2016; Zeng i Zhang, 2022). Aquests estudis han proporcionat informació valuosa sobre la relació entre diferents paràmetres i l’èxit en el joc.

En relació amb les passades i l’anotació, s’ha descobert que la relació entre la quantitat de passades i l’èxit en les anotacions presenta certes contradiccions. Per exemple, mentre se suggereix que efectuar menys passades per acció augmenta la probabilitat de fer un gol, s’ha observat que el 80% de les unitats de possessió que acaben en gol involucren més de tres passades (Aguado-Méndez et al., 2020; Alves et al., 2023; Taha i Ali, 2023). Aquestes discrepàncies emfatitzen la importància de definir el tipus d’atac i el paper de les accions de contraatac en el context del joc (Chmura et al., 2021).

La incidència dels errors a les passades és un element clau a considerar, ja que la majoria de les unitats de possessió no culminen en gol. S’ha observat que les passades curtes poden reduir les pèrdues i, per tant, millorar les possibilitats d’èxit en el joc (Chmura et al., 2021).

D’altra banda, l’anàlisi de les zones de recuperació de la pilota ha revelat que recuperar la pilota a prop de la porteria rival està relacionat amb un augment en la probabilitat d’anotació. A més, els contraatacs generats al carril central han mostrat una correlació amb l’èxit en el joc (Mendes i Morante, 2011). Aquestes troballes subratllen la rellevància de les estratègies de recuperació i el seu impacte en el desenvolupament del joc.

Finalment, és fonamental considerar la influència de variables situacionals en el rendiment i comportament dels jugadors. S’ha vist que elements com la localització del partit, el nivell del rival i el seu estat (match status) tenen efectes tant físics com tàctics (Mackenzie i Cushion, 2013; Taylor et al., 2008). S’ha demostrat que aquestes variables incideixen en aspectes com ara el temps de possessió, la tipologia de passades i el percentatge d’èxit de les possessions, i s’han observat diferències significatives entre les primeres i segones parts dels partits (Maneiro et al., 2021).

Atenent l’estat actual de l’evidència, l’objectiu d’aquesta investigació va ser analitzar els patrons de conducta de les passades efectuades a les finals de la UEFA Champions League disputades entre 2018 i 2022. Específicament, es van estudiar les passades que van acabar en finalització i les passades que van acabar en pèrdua de la possessió de pilota segons el temps de joc, marcador, tipus de passada feta i les zones del camp on es van efectuar i es van rebre les passades.  

Mètode 

Material

Per a aquesta investigació, es va dissenyar un instrument d’observació ad hoc a fi de registrar les conductes rellevants en relació amb l’objectiu de l’estudi. La construcció i validació de l’instrument es va dur a terme en tres fases fonamentals: disseny inicial basat en la literatura, proves pilot i ajustament mitjançant el judici d’experts. El procés d’entrenament de l’observador i les anàlisis de fiabilitat i validesa van ser prescriptius per assegurar la precisió i la utilitat de l’instrument.

Disseny observacional

La investigació es va dur a terme utilitzant un disseny observacional puntual, nomotètic i multidimensional (Anguera i Hernández-Mendo, 2013). Puntual, a causa que els partits observats corresponen a moments específics sense seguiment temporal continu; nomotètic, ja que es van comparar diferents unitats d’anàlisi, en aquest cas, els comportaments de set equips diferents, i multidimensional, perquè es van estudiar diversos nivells de resposta, recollits a l’instrument d’observació.

Participants 

Es van recollir dades de cinc finals de la UEFA Champions League diferents (Taula 1), jugades totes en camp neutral, entre el 2018 i el 2022. En total es van analitzar 7 equips diferents, de 3 lligues europees diferents.

Taula 1

Finals analitzades.

Veure Taula

D’acord amb el que estableix l’Informe Belmont (1978), no va ser necessària l’obtenció de consentiment informat ni l’examen del comitè ètic pertinent perquè: (a) l’estudi va implicar l’observació de persones en un entorn públic (estadi de futbol); (b) els equips observats no tenien cap expectativa de privacitat, ja que els partits es van retransmetre a escala mundial, i (c) l’estudi no va implicar intervenció o interacció directa dels investigadors amb els esportistes estudiats. 

Les unitats d’observació van ser totes les passades fetes pels diferents equips a excepció de les efectuades per reinici de joc (p. ex., serveis de porteria, faltes, córner, serveis de banda, etc.). 

Instruments 

Es va dissenyar un instrument d’observació ad hoc per registrar les conductes rellevants en relació amb l’objectiu de recerca. La construcció de l’instrument d’observació es va constituir en tres fases, basades en el treball d’Aguado-Méndez et al. (2020). 

Primera fase. Dos doctors en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport, amb experiència prèvia en estudis observacionals, van dissenyar una versió inicial a partir de la bibliografia disponible. En aquesta primera etapa, es va optar per una combinació de format de camp d’Aguado-Méndez et al. (2020) amb sistema de categories. El format de camp de joc estava dividit en una quadrícula de 24 zones rectangulars, organitzades en quatre files i sis columnes, etiquetades amb el prefix “Zona” seguit d’un nombre de l’1 al 24. La numeració de la quadrícula del camp començava a la cantonada superior esquerra del camp amb “Zona 1” i avançava d’esquerra a dreta i de dalt a baix, i acabava a la cantonada inferior dreta amb “Zona 24”. Es van configurar les zones de l’1 al 12 com les de camp propi, mentre que les zones del 13 al 24 pertanyien al camp contrari. Aquesta combinació permetia aprofitar els punts forts dels dos instruments: d’una banda, la flexibilitat del format de camp i, de l’altra, la consistència teòrica del sistema de categories (Anguera i Hernández-Mendo, 2013). 

Segona fase. L’instrument es va sotmetre a una prova de cautela (Anguera, 2003), consistent en el registre de diversos partits no inclosos a la mostra. La prova de cautela va servir per modificar el disseny inicial de l’instrument de recerca, afegint i eliminant diferents criteris i categories. La prova de cautela es va donar per finalitzada quan, durant el registre dels partits no inclosos a la mostra, no es va detectar cap conducta que no pogués ser registrada amb l’instrument de recerca.  

Tercera fase. L’instrument va ser sotmès al judici de tres experts, doctors i docents universitaris en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport, que marcaven el seu acord/desacord amb cada una de les categoria i criteris de l’instrument. Finalment, tots els criteris i categories que van conformar la versió definitiva de l’instrument van obtenir un percentatge d’acord superior al 80%. L’instrument definitiu utilitzat per a l’observació apareix a la Taula 2.

Taula 2

Instrument d’observació.

Veure Taula

Després del disseny final de l’eina, aquesta es va implementar a Microsoft Excel per registrar i codificar les accions, de manera que aquest va funcionar com a instrument de registre. L’anàlisi de coordenades polars es va aplicar amb el programa informàtic HOISAN 1.2 (Hernández-Mendo et al., 2012). Anteriorment al càlcul de les coordenades polars i com a requisit, es va fer l’anàlisi seqüencial de retards utilitzant el programa informàtic GSEQ 5.1 (Bakeman i Quera, 2011). Finalment, una vegada feta l’anàlisi de coordenades polars, les associacions significatives es van representar gràficament amb el programa Snowflake.

Procediment 

La naturalesa de la investigació, basada en observacions fetes en partits de futbol i anàlisis de dades existents, no va implicar la manipulació de participants ni la intervenció directa en la seva integritat física o emocional, per la qual cosa es va evitar la necessitat d’un comitè de bioètica que l’aprovés.

El registre de les accions el va dur a terme un observador, que va participar en el disseny de l’instrument d’observació.  Per optimitzar la fiabilitat dels registres, l’observador va participar en un procés d’entrenament, que va consistir en el registre de partits no inclosos a la mostra. El procés d’entrenament va acabar quan es van obtenir valors iguals o superiors a .8 en l’estadístic kappa de Cohen a nivell intraobservador, un resultat gairebé perfecte (Landis i Koch, 1977). Una vegada finalitzat el procés d’entrenament, es van registrar els partits que van conformar la mostra de l’estudi.

Finalment, els resultats d’aquestes anàlisis es van revisar i l’instrument es va ajustar en conseqüència per garantir-ne la precisió i utilitat en el mesurament dels constructes desitjats. Aquest enfocament sistemàtic assegura que l’instrument d’observació és tant fiable com vàlid per utilitzar-lo en investigacions futures.

Anàlisi de les dades 

Les dades observacionals es van analitzar mitjançant la tècnica de coordenades polars, que permet la representació gràfica de les relacions d’activació o inhibició entre les conductes analitzades. Aquesta tècnica ha estat utilitzada en l’estudi de diferents esports col·lectius, com ara futbol (Castañer et al., 2016) o handbol (Flores-Rodríguez i Alvite-de-Pablo, 2023). En aquesta anàlisi una de les conductes assumeix el rol de conducta focal, ja que se la considera generadora de les relacions amb la resta de les conductes que participen en l’anàlisi, que assumeixen el rol de conductes condicionades. 

Com a requisit previ, és necessari fer l’anàlisi seqüencial de retards positius, que informarà sobre la perspectiva prospectiva, i negatius, per conèixer sobre la perspectiva retrospectiva (Sackett, 1980). Una vegada feta l’anàlisi seqüencial, l’estadístic Zsum fa la integració de tots dos i s’obtenen valors que poden tenir signe positiu o negatiu. Els resultats obtinguts es van representar gràficament en un dels quatre quadrants possibles, depenent de la combinació de signes obtinguts en cada Zsum. 

Tal com s’ha establert en investigacions prèvies (p. ex., Anguera et al., 2011; Camerino et al., 2019), la combinació gràfica permet explicar com interpretar les associacions entre el comportament focal, ubicat en el centre de la figura, i els comportaments condicionants a cada quadrant. L’associació es mostra tant quantitativament (longitud del vector) com qualitativament als quadrants I, II, III o IV. Si la relació s’ubica al quadrant I, indica una relació d’activació mútua entre la conducta focal i la conducta condicionada. En canvi, quan la representació es troba al quadrant III, indica l’existència d’una relació d’inhibició mútua entre la conducta focal i la conducta condicionada. La representació al quadrant II assenyala que la conducta condicionada activa l’aparició de la conducta focal mentre és inhibida per aquesta. Finalment, la ubicació al quadrant IV indica que la conducta focal inhibeix la condicionada mentre és activada per aquesta.

Mitjançant l’exposició de l’anàlisi  descrita, l’objectiu va ser analitzar els patrons de conducta de les passades fetes a les finals de la UEFA Champions League disputades entre 2018 i 2022, identificant els factors situacionals (posició en el camp, pressió de l’oponent) i conductuals (tècnica de passada, presa de decisions) associats a les passades reeixides.

Resultats 

A continuació, es representen les associacions significatives, aquelles amb un radi superior a 1.96 (p < .05), identificades entre la conducta focal i les condicionades ubicades als quadrants I i III. La ubicació al quadrant I indica una relació d’activació mútua, mentre que la representació al quadrant III expressa inhibició mútua. Per facilitar la comprensió dels resultats es presenten en dos subapartats: en el primer actuen com a conducta focal les passades que van precedir una finalització i en el segon el rol de conducta focal l’assumeixen les passades que van acabar en pèrdua de la possessió de pilota. 

Passades que van precedir una finalització

Per conèixer els patrons de conducta relacionats amb les passades que van precedir una finalització, es va utilitzar com a conducta focal la combinació de les categories ASI (passades fetes just abans d’una finalització que va acabar en gol) i CFI (passades fetes just abans d’una finalització que no va acabar en gol). A la Figura 1 (Dianes A, B i C), les categories pertanyents als criteris minut (MIN), marcador (MAR) i tipus de passada (TPS) van assumir el rol de conductes condicionades a la Diana A. Per la seva part, a la Diana B les conductes condicionades van ser les categories del criteri zona del camp d’inici de la passada (ZIP), i a la Diana C, les categories del criteri zona del camp de recepció de la passada (ZRP) van ser considerades conductes condicionades.

Figura 1

Veure a mida completa

Respecte al criteri minut (MIN), es pot observar que les passades que van precedir les finalitzacions van presentar una relació d’activació mútua amb el període T06, període de temps comprès entre el minut 75 i el 90, i amb el període TE2, temps extra de la segona part. D’altra banda, es presenta una relació d’inhibició mútua amb les passades efectuades entre el minut zero i el 15 (T01) i amb les efectuades entre els minuts 31 i 45 (T03). En relació amb les conductes pertanyents al criteri marcador del partit (MAR), es pot apreciar una relació d’activació mútua amb la conducta PER, l’equip que fa la passada va perdent, i una relació d’inhibició mútua amb la conducta EMP, l’equip que fa la passada va empatant. Finalment, no es van trobar relacions significatives entre les passades que van precedir una finalització i les conductes corresponents al tipus de passada executada (TPS). 

Al seu torn, es representen les associacions significatives trobades entre les passades que van precedir una finalització i les conductes que informaven sobre la zona del camp on es va iniciar la passada (ZIP). Es va trobar una relació d’activació mútua amb les zones del camp I14, I18, I19 i I22 i una relació d’inhibició mútua amb les zones següents: I03, I06, I07, I08 i I10. 

Igualment, s’han reflectit les relacions significatives entre les passades que van precedir una finalització i la zona del camp on es va produir la recepció de la passada (ZRP). Destaquen les relacions d’activació mútua amb les zones R18, R19, R20, R22, R23 i R24. En canvi, es va trobar inhibició mútua amb les zones R02, R03, R06 i R07.

Passades que van acabar en una pèrdua de la possessió de pilota

Per conèixer els patrons de conducta relacionats amb les passades que van acabar en una pèrdua en la possessió de pilota, es va utilitzar com a conducta focal la categoria EPD. Com a conductes condicionades, a la Figura 2 (Dianes D, E i F) van actuar les pertanyents als criteris minut (MIN), marcador (MAR), i tipus de passada (TPS) a la Diana D. A continuació, a la Diana E van assumir el rol de conductes condicionades les categories del criteri zona del camp on es va fer la passada (ZIP), i a la Diana F les corresponents al criteri zona del camp de recepció de la passada (ZRP) van ser considerades conductes condicionades. 

Figura 2

Veure a mida completa

En relació amb el criteri temps, es pot apreciar que les passades que van precedir les finalitzacions van presentar una relació d’activació mútua amb el període TE2, temps extra de la segona part. També es pot observar una relació d’inhibició mútua amb les passades efectuades entre el minut 45 i el 50 (T04) i les efectuades entre els minuts 60 i 75 (T05). Respecte a les conductes pertanyents al criteri marcador del partit (MAR), els resultats indiquen una relació d’activació mútua amb la conducta PER, l’equip que fa la passada va perdent, i una relació d’inhibició mútua amb la conducta EMP, l’equip que fa la passada va empatant. Finalment, respecte al tipus de passada executada (TPS), es va trobar activació mútua amb TPM (la passada se salta només una zona) i TPL (la passada se salta més d’una zona), i una relació d’inhibició mútua amb TPC (la passada no se salta cap zona).

De la mateixa manera, es mostren les associacions significatives trobades entre la focal i les conductes condicionades pertanyents al criteri (ZIP), zona del camp on s’inicia la passada. Es va trobar activació mútua amb I01, I04, I05, I07, I08, I24 i inhibició mútua amb les següents: I13, I14 i I15.

Al seu torn, es representen les relacions trobades amb les conductes corresponents al criteri (ZRP), zona del camp on es va produir la recepció de la passada, es va observar una relació d’activació mútua amb les categories següents: R01, R08, R12, R22 i R23.

Discussió 

L’objectiu de la present investigació va ser analitzar els patrons de conducta de les passades fetes a les finals de la UEFA Champions League disputades entre 2018 i 2022. Específicament, es van estudiar les passades que van acabar en finalització i les passades que van acabar en pèrdua de la possessió de pilota segons el temps de joc, marcador, tipus de passada realitzada, i les zones del camp on es van fer i es van rebre les passades. Després de l’anàlisi de les dades recollides a través de la tècnica de coordenades polars, cada una de les variables es va disposar en algun dels quatre quadrants del mapa de coordenades polars, la qual cosa ens va permetre descriure la relació d’aquesta amb la conducta focal. 

Quant a l’estudi de les passades acabades en finalització, es van analitzar les conductes focals CFI i ASI en recollir les dues conductes on es produïa una finalització. En relació amb això, els nostres resultats assenyalen una relació d’activació d’aquestes conductes amb TE2 i T06 quant a la dimensió “Minut”, la qual cosa marca una tendència a l’aparició de finalitzacions en els últims minuts del partit probablement relacionada amb moments del partit on els jugadors estan amb un desgast físic i mental més gran, mentre que en els moments on aquest mateix desgast ha de ser menor, en els primers minuts de partit, es dona una relació d’inhibició mútua tal com reflecteixen les dades de T01 i T03. Els resultats de la dimensió “Resultat” reflecteixen una relació d’activació mútua entre CFI/ASI i PER, així com inhibició amb la variable EMP, que és contrària a la reflectida amb Maneiro et al. (2021), on els percentatges d’èxit de les possessions més grans es relacionaven amb equips que anaven guanyant o empatant. Sobre la dimensió de zona del camp d’inici de la passada, es produeixen relacions d’activació mútua amb les variables I14, I18, I19 i I22, zones del camp on se sol buscar crear espais entre línies per crear situacions avantatjoses des d’on fer passades a zones més properes a porteria des de les quals finalitzar. Aquests resultats es relacionen amb els reflectits per Immler et al. (2021) quant a la participació dels migcampistes amb les possessions reeixides, els quals solen participar per les zones reflectides, així com amb el que descriuen Maneiro et al. (2020) sobre les passades als últims 30 metres dels equips guanyadors. Tot i així, s’estableixen relacions d’inhibició mútua amb les variables I02, I03, I06, I07 i I16, zones relacionades amb l’inici de la jugada, la qual cosa concorda amb el que destaquen Chmura et al. (2021) sobre la participació dels defenses en possessions no reeixides, ja que són zones relacionades amb el posicionament d’aquests. La dimensió de zona del camp de recepció de la passada assenyala relacions d’activació mútua amb les variables R18, R19, R20, R22, R23 i R24, zones en camp contrari relacionades amb la finalització. En canvi, es produeixen relacions d’inhibició amb les variables R02, R03, R06, R07 i R16, zones d’inici de joc, com hem assenyalat anteriorment.

Quant a la conducta focal EPB, l’anàlisi de la dimensió “Minut” destaca una relació d’inhibició mútua amb T04 i T05, moments de la segona part on probablement els equips arrisquin menys en les seves passades ja que busquen evitar situacions de pèrdua que permetin al rival crear situacions de gol. En canvi, s’estableix una relació d’activació mútua amb TE2, minuts finals on els equips arrisquen més ja que busquen generar ocasions de gol, com ha reflectit anteriorment l’anàlisi de CFI i ASI. La dimensió “Resultat” assenyala una relació d’activació mútua amb PER, que reflecteix el risc més gran que han d’assumir els equips que van perdent; en canvi, es genera una relació d’inhibició mútua amb la variable EMP, probablement per motius similars als expressats anteriorment en els resultats de T04 i T05. La dimensió “Zona del camp d’inici de la passada” reflecteix relacions d’activació mútua amb I01, I04, I05, I07, I08 i I24, zones del camp que corresponen amb la fase d’inici de joc i el carril central, on les pèrdues poden produir contraatacs rivals amb perill (Gómez et al., 2012; Mendes i Morante, 2011), i relacionades amb els defenses, que Chmura et al. (2021) van relacionar amb possessions no reeixides. En el cas d’I24, és una zona molt avançada del camp, que sol tenir poca densitat de jugadors atacants, la qual cosa dificulta les passades a companys propers i on s’efectuen centres a l’àrea en els quals els defenses solen imposar-se. D’altra banda, es generen relacions d’inhibició mútua amb les variables I13, I14 i I15, zones que solen ocupar els migcampistes, que Immler et al. (2021) assenyalen com els jugadors que estan involucrats en més ocasions en possessions reeixides. L’anàlisi de la variable de zona del camp de recepció de la passada produeix relacions d’activació mútua de la conducta focal EPB amb R01, R08, R12, R22 i R23. Aquestes variables assenyalen zones de camp propi relacionades amb inici de jugada i l’error de les quals pot produir situacions de contraatac, com s’ha descrit anteriorment, i zones avançades del camp, que impliquen en molts casos passades més arriscades que fan que l’error sigui més comú. En canvi, es produeixen relacions d’inhibició amb R11, R13, R14 i R15 que, com s’ha comentat, són zones relacionades amb la construcció de la jugada i que impliquen més els migcampistes, els quals Immler et al. (2021) relacionen amb èxits en la possessió. 

Finalment, l’anàlisi de la dimensió “Tipus de passada” reflecteix activació mútua amb TPM i TPL, passades en les quals les distàncies són més grans, la qual cosa augmenta la probabilitat d’error i d’intercepció del rival. D’altra banda, hi ha una relació d’inhibició mútua amb TPC, que reflecteix com les passades de menys distància permeten més precisió i seguretat, tal com assenyalaven Chmura et al. (2021), i l’ús de les quals es relaciona amb els equips que van guanyant (Praça et al., 2019).

Recomanacions pràctiques

L’instrument d’observació desenvolupat va resultar útil per analitzar el rendiment de les passades i la influència de l’estat del partit en les decisions de passada. Les troballes van mostrar un augment en les passades que condueixen a gols en els últims minuts del partit i una incidència de pèrdues de pilota més gran en aquells moments, la qual cosa suggereix que els equips assumeixen més riscos en la cerca d’oportunitats de gol. Es va destacar la importància de les passades en l’últim terç del camp, a prop de la porteria rival, per generar finalitzacions reeixides. Encara que la distància de les passades no es relaciona directament amb la creació de situacions de finalització, les passades curtes redueixen les pèrdues, la qual cosa suggereix una estratègia més conservadora i precisa.

Amb aquests resultats es poden dissenyar entrenaments específics que millorin les habilitats tècniques i preparin els jugadors per a situacions de joc diverses. Aquests entrenaments es poden centrar en tres condicionants, fonamentalment: l’estat del partit, les trajectòries de les passades i les zones del camp on s’inicien i reben aquestes. Integrar aquests elements en el disseny de tasques pot resultar beneficiós. Per exemple, les situacions de joc reduït en zones específiques del camp podrien ser situacions en les quals es treballin aquests tres condicionants. En aquestes situacions, els exercicis en espais reduïts poden millorar la precisió en les passades curtes, fins i tot en situacions d’alta densitat de jugadors. A més, si aquests es plantegen amb diferents estructures espacials i en diferents zones del camp, probablement millorin la capacitat de defensar i atacar eficaçment en aquestes zones de joc. Finalment, incorporar escenaris hipotètics en què l’equip estigui empatat o perdent permet practicar sota pressió i desenvolupar la presa de decisions ràpides i efectives. Aquí, l’entrenament mental és crucial per gestionar la pressió i mantenir la calma en moments crítics, i és particularment beneficiós l’ús de passades curtes, que proporcionen més seguretat. 

De manera general, la integració d’aquests enfocaments específics no només podria millorar les habilitats tècniques dels jugadors, sinó també desenvolupar la seva capacitat per fer front a desafiaments tàctics i emocionals durant un partit, la qual cosa podria contribuir a un acompliment més sòlid i cohesionat en el camp.

Conclusió

Aquest estudi presenta contribucions significatives en l’anàlisi del rendiment en el futbol, encara que té algunes limitacions. La principal va ser la falta d’accés a vídeos de les finals i a paquets de dades completes de les passades, la qual cosa va limitar la profunditat de l’anàlisi i la validació de les troballes. Futures investigacions amb accés a aquests recursos podrien fer una anàlisi més exhaustiva i precisa.

Malgrat aquestes limitacions, la metodologia observacional utilitzada va demostrar que és una eina extremadament útil en el context del futbol analitzat científicament. Aquesta metodologia permet avaluar detalladament el comportament dels jugadors en situacions de joc real. En particular, l’anàlisi de coordenades polars va ser efectiva per identificar patrons de conducta i relacions entre variables, i va proporcionar una visió comprensiva del rendiment en el camp.

Aquestes troballes poden ser de gran utilitat per a equips d’alt nivell, especialment per a la preparació de rondes finals en competicions d’elit com la UEFA Champions League. Implementar aquestes estratègies basades en evidència permet desenvolupar plans de joc més efectius i adaptats a les circumstàncies específiques del partit. La comprensió dels patrons de passada i la seva relació amb l’èxit de les jugades permetrà una millor preparació tàctica, optimització de la possessió de la pilota i augment de les oportunitats de gol.

Creiem, per tant, que aquest treball contribueix al camp de l’anàlisi del rendiment en el futbol ja que proporciona una comprensió més profunda de com els patrons de passada influeixen en els resultats del joc, la qual cosa ajudarà a dissenyar tàctiques més efectives. La validació de l’instrument d’observació i l’aplicació de l’anàlisi de coordenades polars ofereixen eines analítiques robustes per a futurs estudis i professionals de l’esport. A més, les troballes poden influir en les metodologies d’entrenament, millorant la precisió i la presa de decisions en les passades, especialment en moments crítics del joc.

Finalment, els entrenadors poden utilitzar aquestes troballes per millorar el rendiment dels seus equips, fent un ús estratègic i basat en dades de les observacions i les anàlisis fetes. Aquesta metodologia observacional proporciona una base sòlida per a la presa de decisions informada i la millora contínua del rendiment de l’equip, i ofereix un avantatge competitiu significatiu en l’àmbit del futbol d’elit.