Orientar-se. Dels sentits als estris d’orientació

Xavier Aguado

Feliu Funollet

Carles Giralt

Idioma de l’original

Citació

Aguado, X., Funollet, F., & Giralt, C. (1989). Orientarse. De los sentidos a los instrumentos de orientación.. Apunts. Educación Física y Deportes, 18, 11-18.

24Visites

Resum

Orientar-se respecte al medi és la primera acció que necessiten realitzar els éssers vius. Tots els éssers vius s’orienten per poder satisfer les seves necessitats primàries, tant les del moviment més bàsic que els permetrà entrar en contacte amb el medi i poders’hi desplaçar còmodament (tots els sentits necessiten estímuls del medi per poder madurar i ésser eficaços), com les d’obtenir els elements vitals per viure, créixer i procrear. Les plantes orienten les fulles i les flors cap a la llum cercant l’energia, i les arrels cap a terra cercant l’aigua, amb les quals poder realitzar la funció clorofíl.lica i extraure’n l’aliment. Els animals cerquen els estímuls del món exterior per poder desenvolupar els seus sentits immediatament després de néixer o fins i tot abans; cerquen el menjar, l’aigua, l’energia solar o la parella per poder perpetuar l’espècie; fugen dels enemics o s’associen per aprofitar beneficis comuns. Sempre s’orienten tot cercant les condicions més òptimes pel seu desenvolupament. Tots els animals han evolucionat els seus particulars receptors del medi extern com la vista, l’oïda, l’olfacte, el radar, els quinestèsics. Mitjançant aquests sentits, els animals capten les sensacions del món exterior i, per mitjà d’un codi filo-genètic perfectament elaborat, orienten les seves accions i modifiquen el seu comportament per poder satisfer les seves necessitats. Alguns animals s’han superespecialitzat en el seu hàbitat de forma ben diferent i curiosa, com la rata-pinyada, les aus migratòries, els peixos com l’anguila o el salmó, etc. Tots ells han desenvolupat facultats diferents degut a la pressió evolutiva. Les actuacions d’alguns d’aquests animals, respecte a la seva forma particular d’orientar-se encara no ha pogut ser degudament interpretada. Resten molts punts desconeguts.

ISSN: 1577-4015

Publicat: 1 d'octubre de 1989