Necessitats cardiovasculars i metabòliques del futbol sala: anàlisi de la competició
Javier Álvarez Medina
Luis Giménez Salillas
Pedro Corona Virón
Pedro Manonelles Marqueta
Citació
Álvarez Medina, J., Giménez Salillas, L., Corona Virón, P., & Manonelles Marqueta, P. (2002). Cardiovascular and metabolic necessities of indoor football: analysis of the competition. Apunts. Educación Física y Deportes, 67, 45-51.
Resum
El futbol sala és un esport col·lectiu, de col·laboració-oposició, amb una sol·licitació energètica de tipus mixt intermitent (aeròbica-anaeròbica), una sol·licitació muscular general dinàmica alta i una sol·licitació estàtica baixa-moderada. S’identifica amb un tipus d’esforç fraccionat i a intervals amb pauses de recuperació incompletes actives i passives de durada variable. El cor, a causa de les característiques d’aquest esport és probablement l’òrgan que més se sol·licita durant la seva pràctica, i ha de realitzar un gran treball cardiovascular. El futbol sala té una gran repercussió social al nostre país (actualment existeixen 1.500.000 fitxes federatives) però les investigacions sobre aquest esport continuen sent nul·les o molt escasses. Ens plantegem la realització d’un estudi cardiovascular i una anàlisi de les necessitats energètiques que es produeixen quan es pràctica regularment. En l’estudi han participat 3 equips, que han format una mostra total de 33 jugadors: 14 de professionals i 19 de no professionals. Es va registrar la freqüència cardíaca aproximadament en 150 partits. Tots els jugadors van realitzar una prova màxima d’esforç (Course-Navette) per determinar la seva freqüència cardíaca màxima real (FCMR), el consum màxim d’oxigen i la capacitat de recuperació. Entre les conclusions cal destacar que: El futbol sala té un component anaeròbic molt elevat i requereix una adaptació cardiovascular entre el 85-90% de la freqüència cardíaca màxima individual. La pràctica del futbol sala requereix un adequat VO2màx i una bona capacitat de recuperació. El jugador de futbol sala necessita una gran potència i capacitat anaeròbica alàctica i una ràpida regeneració dels fosfàgens. Ha de ser capaç de tenir una bona tolerància per suportar nivells mitjans-alts d’àcid làctic.
ISSN: 2014-0983
Publicat: 1 de gener de 2002
Editat per: © Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC)
© Copyright Generalitat de Catalunya (INEFC). Aquest article està disponible a la url https://www.revista-apunts.com/. Aquest treball està publicat sota una llicència Internacional de Creative Commons Reconeixement 4.0. Les imatges o qualsevol altre material de tercers d’aquest article estan incloses a la llicència Creative Commons de l’article, tret que s’indiqui el contrari a la línia de crèdit; si el material no s’inclou sota la llicència Creative Commons, els usuaris hauran d’obtenir el permís del titular de la llicència per reproduir el material. Per veure una còpia d’aquesta llicència, visiteu https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca