Motricitat… qui ets?

La jove trajectòria de les ciències de la Motricitat, origina l’actual estat de confusió-incertesa de la població en relació amb el seu objecte d’estudi i amb les seves implicacions en el desenvolupament humà, tant a nivell educatiu com vivencial. Una història pròxima, caracteritzada per una experiència de la corporeïtat instrumentalitzada: en primer lloc, en una eina de producció laboral (era industrial), un cos del que cal tenir-ne cura (reducció de la jornada laboral) per obtenir més producció: “El cos queda desrobotitzat, alienat i al servei del rendiment industrial o, en darrera instància, al servei de la societat capitalista” (Bernard, 1980:18). En segon lloc, la utilització i entrenament del cos com a fita per aconseguir un rècord sense pensar en la persona. Es busca una explotació sistemàtica i racional de les aptituds psicomotores a fi i efecte d’aconseguir una gesta excepcional. “L’esport com a fenomen fortament institucionalitzat, no sembla propici per oferir vivències corporals originals” (Denis, 1980:106). En tercer lloc, una educació física mecanicista (abanderada per l’emblemàtica gimnàstica sueca), i més recentment la subjugació a uns valors estètico-economicistes: “S’assisteix actualment, després de l’esforç psicoanalític, a una vertadera invasió del culte al cos-visible, sobretot a través de mètodes terapèutics que floreixen als EUA. Es pretén fer parlar el cos, es descobreix a propòsit de tot i de res un discurs del cos, es pretén que s’alliberi o s’exprimeixi” (Gil esmentat per Sergio, 1996:91); han condemnat la motricitat a un bateig prematur. La població i els propis professionals hem llaurat el solc per a la nostra intervenció. Lamentablement, la força de l’arada s’ha concentrat en l’eix més consolidat: l’atenció als components biofísics de la corporeïtat.