Resum

Aquesta tesi és un intent de clarificar diversos aspectes sobre les dimensions que comprèn l’Educació. La motricitat i la cognició són dues d’aquestes dimensions educatives sobre les quals existeix un ampli debat, tant pel que fa a la definició com a la seva possible interdependència. Aquest treball no se centra en debats teòrics, sinó que intenta aportar dades empíriques sobre aquesta realitat. Aquestes dades s’aporten a partir de 3 estudis sobre po­blació escolar, en cadascun dels quals la mostra se segmenta a partir del tipus d’activitat física desenvolupada: En el primer estudi s’apliquen un total de 6 proves a 487 subjectes de 9 a 16 anys. Els àmbits als quals pertanyen les proves són: perceptivomotor, expressió gràfica i rendiment acadèmic. La segmentació de la mostra més interessant que es realitza en aquest estudi és la distinció entre els individus que realitzen activitats extraescolars i els que no. El segon estudi es realitza també amb població escolar, però en aquest cas són 241 individus que practiquen esport d’alt rendiment. Les proves aplicades són les mateixes que en l’estudi anterior, però afegint-hi dues proves de l’àmbit tècnic – tàctic. El tercer estudi és un treball merament estadístic, atès que la mostra correspon als dos anteriors; en aquest es realitza una comparança sobre les dades més rellevants. Posteriorment, en l’apartat de conclusions i discussió, s’ofereixen aportacions que tracten dels vincles que es poden establir entre els diferents àmbits i la implicació que té el tipus de pràctica física desenvolupada en relació amb les proves analitzades. En concret, es confirma una evolució dels resultats de totes les proves en concordança amb l’augment de l’edat dels subjectes. No queda definida la relació entre l’operativitat en tasques que impliquen la motricitat global i les que impliquen la motricitat fina. L’àmbit de la motricitat es troba vinculat a l’àmbit cognitiu a partir de la motricitat fina i no tant a través de la motricitat global. Finalment, es conclou que la pràctica intensiva d’activitat física no augmenta el rendiment perceptivomotor ni cognitiu; en canvi, sí que s’esdevé amb una activitat física moderada; d’altra banda, es posa en evidència que el fenomen de la tàctica es troba influenciat per elements diferents a la resta de conductes.