Resum

L’ús de l’esport per fer front a una varietat de desafiaments so­cials, una estratègia coneguda com a “esport per al desenvolupament i la pau” (EDP), està en auge actualment. Malgrat el recent augment en les recerques en aquesta àrea, la literatura acadèmica es caracteritza per la falta d’estudis interregionals que analitzin el fenomen de l’EDP més enllà d’Àfrica, Àsia, Europa de l’Est i Orient Mitjà, i d’altres vegades s’enfoca en les perspectives dels benefi­ciaris de programes. Aquesta recerca explora l’ús del futbol i altres esports per a la construcció de la pau a Colòmbia i Irlanda del Nord des de la perspectiva del personal involucrat en el disseny, suport, promoció i execució d’iniciatives de desenvolupament i pau a través de l’esport (oficials EDP), també n’explora el sector en les societats afectades per la divisió i el conflicte. Aquest estudi adopta un enfocament de recerca qualitativa, utilitza l’estudi de cas col·lectiu com a metodologia de recerca i la triangulació com a mètode de recol·lecció de dades. L’estratègia de recerca aprofundeix en les percepcions, punts de vista i interaccions dels funcionaris de l’EDP a Colòmbia i a Irlanda del Nord respecte a les oportunitats i els reptes que presenten la utilització de futbol i altres esports per a la cohesió social, i el paper particular d’aquests oficials dins del context específic del conflicte on operen.
Emprant un marc analític que incorpora tres dimensions: funcionaris, programes i sector EDP, en aquesta recerca s’han trobat similituds i divergències revelant que les dinàmiques del conflicte úniques a Colòmbia i Irlanda del Nord han exercit un paper important en la conformació de les percepcions dels oficials de l’EDP pel que fa a la funció social de l’esport, així com en l’estructuració dels programes i en el desenvolupament de metodologies específiques que potencien les qualitats de l’esport com a eina de pau. A Irlanda del Nord el sector EDP exhibeix un grau satisfactori d’integració, encara que s’adverteix l’absència d’una política clara sobre l’esport per a la pau, mentre que a Colòmbia, on l’EDP encara no és un camp autèntic, esdeveniments recents apunten a futures oportunitats per a la creació de polítiques sobre la dimensió social de l’esport. Es va extreure una sèrie de lliçons dels dos casos pel que fa al fenomen EDP que podrien beneficiar aquest sector global, a Colòmbia i a Irlanda del Nord, així com a altres societats dividides on aquest tipus d’intervencions es duen a terme.