L’esport també pot inspirar poesia – Apunts 60

Vaig conèixer la Cançó de Patinar escoltant un concert del Cor Vivaldi (Petits cantors de Catalunya). La meva neta Carlota, component de l’esmentat cor, em va proporcionar el poema i el nom del seu autor, l’escriptor conegut pel pseudònim de Miquel Desclot. Sota aquest àlias s’amaga el nom de Miquel Muñoz i Creus, nascut a Barcelona en el barri “des Clot”, l’any 1952. S’inicià en poesia en la revista Tarot de quinze i guanyà el Premi Amadeu Oller l’any 1971, amb Ira és trista passió. Ha publicat també Viatge perillós i al·lucinant a través de mil tres cents-vint-i- set versos infestats de paraules i de lladres de camí ral (1974) i Juvenalia (1983). La Cançó de Patinar es troba en l’obra Cançons de la lluna al barret, la qual, editada l’any 1978, va ser reeditada el 1981, i reeditada i ampliada el 1986. Miquel Desclot ha col·laborat en revistes com Serra d’Or, Faig i Cavall fort. En aquesta última va descobrir el món de la literatura infantil i juvenil en el qual es va endinsar amb llibres propis com El blanc i el negre (1971), No riu el riu (1983) i Set que no dormen a la palla (1986) entre d’altres, i traduccions com Moll Flanders de Daniel de Foe (1982). Amb el volum Auques i espantalls (1987) va guanyar el Premi d’Humor i Sàtira Pere Quart i darrerament amb el Llibre de Durham (1992) el Premi Crítica Serra d’Or 1993.