Les necessitats motrius especials en la reforma educativa

Actualment, fer comentaris sobre les activitats físiques adaptades o bé sobre l’esport adaptat ens permet de situar-nos en un univers de l’activitat física molt concret i que recull aspectes específics que no descriu l’activitat física normal. L’ampli espectre de l’activitat física ofereix un gran ventall d’intervencions. Així, quan descrivim l’activitat física que s’adequa a diferents poblacions (discapacitats, tercera edat, grups específics, etcètera), estem descrivint el que es coneix per activitats físiques adaptades. Aquestes activitats físiques adaptades constitueixen un camp professional molt prolífic que es troba en bona part sense desenvolupar i, per tant, és mereixedor d’atenció i generador de llocs de treball. També des d’una perspectiva educativa, el fet d’adequar els currículums als subjectes amb necessitats educatives especials en la activitat física adaptada és una tasca pendent que necessàriament s’ha de començar a fer amb més rigor. La reforma educativa suposa que els docents estan preparats en els diferents àmbits de l’educació. Quan descrivim escolars amb necessitats educatives especials observem que aquest supòsit de formació és força allunyat de la realitat, ja que els professors que es dediquen a l’ensenyament en general i a l’educació física en particular tenen un formació bàsica —en el millor dels casos— i, generalment, disposen d’una preparació i d’uns recursos deficients per a atendre subjectes amb necessitats educatives especials. Es lògic que aquesta manca de formació i de recursos propiciï que els projectes educatius i les comunitats educatives no puguin dur a terme un treball coherent i eficaç sobre la motricitat.