Les activitats físiques d’aventura a la natura: anàlisi sócio-cultural

Javier Olivera Betrán

Idioma de l’original

Citació

Olivera Betrán, J. (1995). Las actividades físicas de aventura en la naturaleza: análisis socio-cultural. Apunts. Educación Física y Deportes, 41, 5-9.

 

73Visites

Al desembre del 1985, es va celebrar a l’estació d’hivern de Tignes (els Alps) el primer Simpósium Internacional sota el títol genèric de “La Glisse” (el Iliscament), dedicat a les noves pràctiques físiques que s’estaven desenvolupant en el medi natural, aprofitant generalment les energies lliures de la natura mitjançant el Iliscament, i que es començaven a conèixer amb el nom de “Nous Esports”. Aquesta reunió mundial va confirmar una nova realitat lúdica a l’univers de les pràctiques corporals, en els països econòmicament avançats, que es presenta com una alternativa a l’esport praxis amb finalitats, motivacions i característiques clarament diferents. Tanmateix, a falta d’un terme que defineixi i delimiti aquest conjunt de pràctiques físiques en un entorn dominat per l’esport, es va encunyar de forma evidentment provisional “Nous Esports” amb l’objecte de diferenciar-lo de la concepció clàssica de l’esport. Aquestes noves activitats físiques a la natura constitueixen un conjunt de pràctiques recreatives que sorgeixen en els països desenvolupats en la dècada dels 70, es desenvolupen i extenen en la següent i es consoliden a l’actual decenni, al recer dels nous hàbits i gustos de la societat postindustrial. Aquest univers de pràctiques rebrà diversos noms genèrics, a tenor de les característiques més notables que el defineixen i en un intent de delimitar de manera genuïna i precisa aquest emergent sector. D’aquesta manera, recollim les següents significacions: “nous esports”, atenent al seu caràcter innovador, diferencial i alternatiu d’aquestes modalitats amb respecte a l’esport, sent considerades com una branca evolutiva de l’esport clàssic; “esports d’aventura”, en referència a la recerca d’incertesa i risc en contraposició amb la tendència de l’esport de reduir sistemàticament la incertesa domesticant l’espai de joc; “esports tecno-ecològics”, en clara mostra de la simbiosi de tecnologia i natura, imprescindible per poder practicarlos; “esports en llibertat”, en atenció a la mínima subjecció de normes reglamentàries, l’ínfima institucionalització, la inexistència d’ens oficials a l’estil de les federacions esportives que regulin l’activitat i les àmplies possibilitats de pràctica en el medi natural; “esports californians”, en expressa indicació a l’origen d’algunes pràctiques que conformen aquest àmbit; “esport salvatge”, per remarcar el caràcter natural, obert i incert de la seva pràctica en oposició a l’estructurat i civilitzat esport; “activitats lliscants d’aventura i sensació en la natura”, segons quatre paràmetres bàsics que conflueixen en la gran majoria d’elles: el seu desenvolupament en el medi natural, el caràcter lliscant de les seves pràctiques, la producció de sensacions corporals i el sentit de l’aventura que marcava la seva realització per la gran majoria dels practicants; o “activitats esportives d’esbarjo i turístiques d’aventura” segons la denominació oficial de la Generalitat de Catalunya en la qual s’incideix especialment en els termes recreació i turisme reincidint en el rebregat concepte d’esport.

ISSN: 2014-0983

Publicat: 1 de juliol de 1995