Resum

Ben segur que les motivacions per les quals cada cap de setmana es mouen ingents quantitats de gent, àvides de passar unes hores a la neu practicant l’esquí, serien gairebé tantes com els mateixos practicants: prendre el sol, relacionar-se, contactar amb la natura, practicar un esport interessant… etc. De tots els possibles atractius de la pràctica de l’esquí, n’hi ha un, compartit amb alguns esports de Iliscament, que ens interessa destacar: l’aprenentatge de la tècnica i en particular de requilibri, el qual proporciona unes satisfaccions intenses i íntimes, díficils de trobar en aprenentatges d’aquesta mateixa naturalesa. Probablement aquest fet té un fonament en el doble vessant de que, per una banda sigui l’equilibri el factor fonamental de la tècnica —a cavall entre el sentit i la qualitat— i per l’altra, que es desenvolupi en un marc tan espectacular com és l’alta muntanya. L’aprenentatge d’un equilibri tan particular com aquest de l’esquí dessenvolupa al màxim nivell la percepció d’un mateix i del medi; alguns autors, exagerant això últim, l’han anomenat: el sisè sentit. A mesura que el subjecte avança en el coneixement dels mecanismes de l’equilibri, es produeix en ell un sensació creixent de llibertat, d’agermanament i de comprensió del medi. Aquest sentiment pot provocar les conductes més dispars, una de molt generalitzada consisteix en un cert rebuig envers el que comença, per tal com aquest no ha entrat en el clan dels «elegits».